L’horitzó de la platja
30 de juny de 2022
0 comentaris
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
Lo món és més gran que estes quatre parets i un mar al fons rere la finestra, més gran que les riqueses que pugues heretar i més gran del que et puguen fer sentir les persones que et somriuen a les xarxes socials. És més gran que les enveges que un dia vas sentir i
I El migdia és un oceà, però avui he somniat un cel verd que no em deixava vore lo carrer Major de Les Cases, ni la mar del moll, ni les barques. I ha estat un somni dolç fins que un jove pastor em parlava tant fluixet que no podia escoltar què deia. Oh, l’abraç
El migdia és un oceà, però avui he somniat un cel verd que no em deixava vore lo carrer Major de Les Cases, ni la mar del moll, ni les barques. I ha estat un somni dolç fins que un jove pastor em parlava tant fluixet que no podia escoltar què deia. Oh, l’abraç que
Lo Mestral de la vespra, fa bona hora, muntem al Mirador. La tristesa s’endinsa pel costat de l’esquena, però jo me l’estimo així que se m’abraona i remunta el braç, lo cor, de seguit pel coll. La verdor dels tarongers, lo blau del Mediterrani. La conversa és lenta, fumem, mos alcem del banc, i passen
La nit de sant Joan. Preguem pels bons propòsits. Benvingut estiu.
I Així que la pau s’anticipa, la mullena d’avui al poble m’encomana una alegria a soles, com una flama apagant-se tot fent camí cap a la terra per tornar a renéixer el dia més insospitat, potser quan la tardor torne, potser quan l’estiu acabe, potser quan tot creme. Tanta felicitat mos fa dòcils i un
I La sèrie d’entrades al bloc sobre les meues patilles no sé quan comença, però tant se val. El cas és que hem arribat al penós hivern, este hivern de merda, i he pensat que cal que parle de les patilles per bé o per mal que ja fa mesos que no en dic res,