I
Així que la pau s’anticipa,
la mullena d’avui al poble
m’encomana una alegria a soles,
com una flama apagant-se
tot fent camí cap a la terra
per tornar a renéixer
el dia més insospitat,
potser quan la tardor torne,
potser quan l’estiu acabe,
potser quan tot creme.
Tanta felicitat mos fa dòcils
i un dia serem aquell altre
que ara espera la mort
i s’encomana a Déu
amb la mirada fixada a la finestra.
II
Hi ha vides que s’acaben
i no deixen rastre a les biblioteques.
Hi ha mirades trobades,
pensaments amorosos,
com hi ha el silenci del bosc
i la remor del vent a les valls.
Hi ha la bogeria de les ciutats,
les vides tristes de les ciutats
i els guetos dels nostres dies.
Hi ha la por dels rics
i hi ha la por dels desposseïts,
però ja pocs tenen por de Déu
perquè els valors s’han capgirat.
III
Jo voldria trobar l’amor
en la pena i en la joia,
uns ulls negres per besar.
Ara escolto la pluja
i el respirar de ma filla,
que s’ha adormit tot llegint.
Estic content: Tot anirà bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!