Solcades

I

La sèrie d’entrades al bloc sobre les meues patilles no sé quan comença, però tant se val. El cas és que hem arribat al penós hivern, este hivern de merda, i he pensat que cal que parle de les patilles per bé o per mal que ja fa mesos que no en dic res, ni al bloc, ni en cap conversa de cafè.

No ho he dit mai però no perfilo mai les meues patilles: Les deixo créixer cap avall i ja m’agrada com queden. Però l’altre dia vaig anar amb ma filla Aran i ma mare Angelina i ma germana Marina i el meu nebot Pau al polígon mercantil de Vinaròs, que està tocant a Benicarló, i en un d’estos bazars oriental que venen cinquanta mil històries absolutament prescindibles per a viure vaig trobar una maquineta per sis euros per retallar les patilles. Me va fer goig i me la vaig comprar. Malaguanyat.

Ara com ara fa dies que no m’afeito i les patilles no llueixen com haurien de lluïr, però això no és un problema perquè demà compraré l’escuma d’afaitar i al maset, antes d’amollar les cabres, posaré brillo a l’assumpte.

Es tracta d’un estil de patilla que no passa desapercebuda, però que tanmateix defuig un model invasiu del rostre. La meua és una patilla amb unes fronteres marcada i una geografia podríem dir que natural en lo sentit de no forçada. Patilla llarga i punt, sense pretensions, sense anar a furgar horitzons pels contorns facials pròxims a extremitats com la boca o el nas.

II

Lo món de la patilla està copat d’estereotips i enveges però ara, si em permeteu, vos diré que esta primera part que acabeu de llegir correspon a un esborrany que ara he recuperat perquè aprofito que estic a la preciosa biblioteca de Les Cases per fer un vistasset a este bloc -no en tinc cap altre, per cert- i revisar a vore com està la cosa pública meua.

Patilles. Me les he llevat. Fa un mes que vaig tenir un disgust d’estos forts, que trasbalsen i angoixen, i me va pegar per eliminar les patilles del meu rostre. S’ha acabat lo passar per patillero raro, també s’ha de dir.

Ara per ara, a dia d’avui, no compto que me les torne a dixar créixer. I això és tot, per la qual cosa finiquito ara i aquí lo tema de les patilles meues i a saber de què parlaré d’ara en endavant. Pos bueno, va.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!