I
El migdia és un oceà,
però avui he somniat un cel verd
que no em deixava vore
lo carrer Major de Les Cases,
ni la mar del moll, ni les barques.
I ha estat un somni dolç
fins que un jove pastor
em parlava tant fluixet
que no podia escoltar què deia.
Oh, l’abraç que tant em manca.
Un abraç que de bracet em du
a la missa del diumenge.
II
Conec secrets que m’han revelat
i jo sé que algun dia en faré encenalls.
He descobert dreceres silencioses
i he explorat en la gola del llop
els misteris de la maldat.
I he sobreviscut als temporals de gel
amb la Paraula de Jesús als ulls.
Ara sóc un roure que fa ombra
en els bancals més pedregosos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!