I La primera nit de primavera les persianes bateguen amb força i repiquen totes les finestres. Ha nevat a bona part del país i els pastors esperen la brotada. Enguany, Déu n’hi do, no ens ho pensàvem. II La llum il•lumina tots los rostres i el vent dibuixa un cel blau com la mar. La
22 de març, Dia mundial de l’aigua. Això està bé. L’aigua que disposem avui -i la manera com la disposem- no serà la mateixa i de la mateixa manera en el futur més proper. Això ho dic jo arran d’alguns articles llegits, sobretot al National Geographic dels darres anys, que així ho posen de manifest.
Quan lo temps de veres comence a córrer enlloc de passar de llarg, les postals que t’he enviat i les que no rebràs mai ja tindran una certa trascendència en lo sentit de sentit en relació a l’espai, lo temps ordinari i lo temps que passo de nit esperant los extraterrestres que mai arriben on
De la fusta del lledoner se’n fan tota mena d’estris domèstics, incloent aquelles culleres i cullerots que venen a les fires dites d’artesans i ‘medievals’. També se’n fan bastons. ‘Gaiates’ o ‘gaiatos’ de totes mides i, si cal, formes i colors, tot i que generalment són del marró claret de la mateixa fusta, potser amb
Ahir, quan a mitja tarda va començar a ploure, em van venir ganes de tornar a ‘Balanç fins a la matinada’. En tinc la primera edició, del 1963, al prestatge on ma filla hi té els seus llibres i aquells que li criden l’atenció perquè també estan farcits de fotografies de paisatges i indrets allunyats
Tinc la bufeta plena d’orina i una pedreta que em fa la guitza i que no vol sortir ni amb la metzina que em deixa el fetge a cagar la via. Com ho diria? L’aixeta em crida i la malparida m’engega a dida. La hi tinc jurada, per juganera i per poc pietosa. Si tiro
Per bé que guardo en la memòria forces records de cada curs de la meua EGB -professors i professores, companys i companyes, assignatures, vivències, convivències, futbols, bàsquets, piscines, excursions, llibres, matèries, festes d’aniversaris…-, acostumo a posar en context algun fet de la meua vida d’estudiant en referència amb altres records per tal de contextualitzar-me en
Segurament, hom podria escriure una bona novel•la a redós de la premisa que la vida que compartim actualment és una recerca contra la temptació o el refugi del nihilisme. Hi ha una possible lectura sobre el nihilisme basada en la desesperança. Però és una lectura que necessita d’una certa èpica, d’un cert romanticisme. Perdre, vèncer,