Potser perquè el cos té memòria, per entendre’ns entre profans, ja fa estona que les geometries i les geografies de la matèria em deleiten, em distreuen, m’emocionen. Sí, m’emocionen els paisatges, un parlar, una expressió, un somriure, un silenci. Observar i contrastar i sense fer-ne una religió, ni una manera de viure, evidentment. A la
El National Geographic d’este mes publica un reportatge sobre els ‘genis’. M’ha agradat constatar que les publicacions serioses, ja siguin de divulgació o no, empren un llenguatge entenedor, sense equívocs. Sobre el què s’hi diu, m’agrada constatar que malgrat la publicitat histriònica i delirant dels nostres dies, el rigor en l’exposició de qualsevol recerca (recerca
La teua vida literalment dins d’un vehicle que et du allà on pretens que et dugui. Al pap hi dus tot allò que ara mateix està en construcció, més lo passat. No sospites res que s’escapi de la lògica presencial amb que t’has llevat este matí. Les esperances, les voluntats, les certeses, les incerteses, les
Conta la seua biografia que el mataren els feixistes tal dia com avui del 1941. Per republicà, evidentment, perquè esta mena de gent no és amiga de la ciència. Tenia 55 anys, per bé que el 1886 havia nascut a Godella. Actualment, l’Hospital universitari de València du el seu nom.
Queia el sol, ahir, quan tot just acabava de collir quatre tirabecs per al puré del sopar. Queia el sol i m’embadalia, alegre. Com sempre.
Lo món del teatre desconeix que ma mare també ha adaptat a Calders. Ma mare ha adaptat a Calders un munt de vesprades i nits, però durant un temps molt concret de la seua vida, que fou el temps que jo m’adormia escoltant contes únicament d’en Calders. Anys més tard vaig descobrir que ma mare
Enguany, fa pocs dies, a Campllong, ha quedat la primera!
Al racó vaig aprendre a anar amb bicicleta i al racó escampava pots de Dixan, d’aquells cilíndrics, per a que les papallones s’hi trobessin a gust fins el punt de pondre els seus ous. Milers d’ous a l’hort de la Conxín. Un hort actualment edificat, però no del tot. Al racó m’embadalia veient la destresa