Jo, que tinc una psoriasi diagnosticada des de fa uns pocs anys, sé que hi ha plantes medicinals (Artemísia annua, Atzavara vera) que em resolen millor lo tractament que altres medicaments patentats per farmacèutiques amb contraindicacions certament alarmants. Això no té voluntat de ser una crítica negativa a la medicina convencional. És una invitació a
Que jo sàpigue, a les Terres de l’Ebre, de sargir les xarxes en diem sempre ‘remendar’. És un ofici que no s’ha perdut, per bé que, com aquell qui sempre ha estat pastor, qui ha estat pescador (mariner, en diuen), després de la barca de bou o del ‘tiret’ (tresmall), pren la xalaneta per anar
La violència no és mai normal. Per això, ni la víctima és més dèbil, ni l’agressor/a és més fort. Per això és tant destructiva la mentida. L’aigua sempre clara i neta.
Allò que es diu és important. Sí, malgrat el context dels locutors i els receptors. L’emissor i el receptor, en diuen a l’escola. I els codis. És quelcom més que lleig amanyar (sinònims: arreglar, manegar, manipular, falsejar, alterar) una realitat o una acció amb paraules que no atenyen ben bé a la voluntat d’aquella realitat.
Ja sabeu que no sóc gens amic de parlar en nom dels metges i encara menys de prescindir-ne, dels professionals col·legiats i només d’ells. Dit això, jo ara vull dir que estic convençut que qualsevol activitat manual reorganitza la ment i t’allibera de maldecaps. Crear. Creeu i voreu.
Aproximadament, des del mes de novembre els ‘quadros’ dels arrossars estan secs. Avui, el paisatge del Delta és de color marró, però no passaran més de dos mesos que les 21000 hectàrees d’arrossar es cobriràn d’aigua i es sembraran de bell nou i, quan passem pels camins que fan cap als Muntells, a Sant Jaume,
Un lligallo no és una marrada, és clar, però qualsevol marrada pot esdevenir lligallo. Només cal que hom sembri ordi i, per allò de no trepitjar el guany del veí i estalviar-te una mala tarda, passis amb la rabera per una marrada i, de passada, facis cap a una bona pastura que no tenies controlada.
A tots mos agrada el vent, de la mateixa manera que a tots mos agrada que plogue o a tots mos agrada que el sol aprete i passar calor. Quan vius en un entorn amable, el factor climàtic forma part del mateix entorn amable. I tot i que a l’estiu les mosques mos amarguen alguna
El Ballestar és un poble menut de la Tinença. Allà hi tinc una amiga, filla d’Alcoi. Lo primer record que tinc del Ballestar és d’un poble emboirat i solitari. És la imatge que guardo d’un temps ja remot per mi, però encara viu gràcies també al record de la façana d’esta casa cantonera. Segur que
Jo sospito que en totes les professions hi ha gent mediocre i gent que és virtuosa. Em refereixo a totes les professions o, si és vol, a tots els àmbits del treball. Avui en dia va com va, ja ho sabeu. Però avui he descobert una fórmula que, com totes les fórmules, no és pas