T’aboques a la claror amb
la palidesa al rostre…
poc a poc et vas obrint al
color…
i del pàlid passes a l’intens
taronja,
definint la paleta dels colors.
Espurnejes sobre el bressol
d’un mar maragda fins l’esclat
d’un gris plom.
T’agombolen els colors,
des dels verds complaents,
fins els ocres que aplanen
la terra.
Infinits són els colors….com infinits
els ulls que ho contemplen