Publicat el 16 de març de 2013
Quan somio
Puc ser una onada que es
dissolt dins uns ulls d’argent.
dissolt dins uns ulls d’argent.
A la llum d’una lluna que
convoca el meu esguard.
Puc perdre’m i trobar-me
sota un cel d’estrelles.
Sentir com el vent transporta
el meu cos etèri, fràgil..
al recer del núvol blanc.
Puc veure com la nit aguarda
en el llindar a que s’acluquin
els ulls, i es forji la història…
La màgia del somni estrany.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent