Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Quan somio

Puc ser una onada que es
dissolt dins uns ulls d’argent.

A la llum d’una lluna que
convoca el meu esguard.

Puc perdre’m i trobar-me

sota un cel d’estrelles.

Sentir com el vent transporta

el meu cos etèri, fràgil..
al recer del núvol blanc.

Puc veure com la nit aguarda
en el llindar a que s’acluquin
els ulls, i es forji la història…

La màgia del somni
estrany.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent