Publicat el 23 de març de 2013
La pell sàvia
No m’espanta el pas dels anys,
si sóc capaç d’envellir amb serenitat.
Si sóc capaç de compendre els designis
que m’esperen i acceptar-los.
si sóc capaç d’envellir amb serenitat.
Si sóc capaç de compendre els designis
que m’esperen i acceptar-los.
M’afalaguen les carícies d’unes mans
que desfan silencis i acaronen tristeses.
M’enforteix estimar i saber-me estimada.
I vull romandre molt a prop d’aquesta pell,
i sentir-ne el seu alè quan els anys
l’esculpeixin d’arrugues, de vida.
Vull ser la pell sàvia que es desprèn
de frivolitats,
la pell que no escatima en afectes,
la pell que coneix i entén els canvis
naturals que s’ esdevenen a l’envellir,
amb serenitat
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Petons i moltes gràcies per aquest regal.