Amb els cinc sentits

pensaments poètics

La pell sàvia

No m’espanta el pas dels anys,
si sóc capaç d’envellir amb serenitat.
Si sóc capaç de compendre els designis
que m’esperen i acceptar-los.

M’afalaguen les carícies d’unes mans
que desfan silencis i acaronen tristeses.
M’enforteix estimar i saber-me estimada.

I vull romandre molt a prop d’aquesta pell,
i sentir-ne el seu alè quan els anys
l’esculpeixin d’arrugues, de vida.

Vull ser la pell sàvia que es desprèn
de frivolitats,
la pell que no escatima en afectes,
la pell que coneix i entén els canvis
naturals que s’ esdevenen a l’envellir,
amb serenitat



  1. M’agraden els teus pensaments sobre el pas del temps… la serenor que desprenen, el fet d’acceptar la vida amb tota la seva dimensió… Segueix així, Isabel i no conviïs. Pot ser que se’ns arrugui la pell, però mai hem de consentir que se’ns arrugui l’ànima: aquesta seria la pitjor tragèdia.
    Petons i moltes gràcies per aquest regal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent