Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Isabel

Et miro i et veig tal com
ets ara,
a pesar del pas dels anys

amb el somriure als llavis
i el caliu a les mans…

abocada al sentiment,
perseguint idealismes.

I sé que els anys t’han
curtit la pell,
i no has deixat de ser
tu mateixa.

I continues volent atrapar
somnis, regalar somriures,
compartir afectes.

Sentir el ressò d’una veu
inocent dins la pell que et
parla.

I continuar sent aquella nena
que vas ser, alegre i vital,

a pesar del pas dels anys…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent