Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Isabel

Et miro i et veig tal com
ets ara,
a pesar del pas dels anys

amb el somriure als llavis
i el caliu a les mans…

abocada al sentiment,
perseguint idealismes.

I sé que els anys t’han
curtit la pell,
i no has deixat de ser
tu mateixa.

I continues volent atrapar
somnis, regalar somriures,
compartir afectes.

Sentir el ressò d’una veu
inocent dins la pell que et
parla.

I continuar sent aquella nena
que vas ser, alegre i vital,

a pesar del pas dels anys…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent