Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El vent

T’he sentit arran de pell,
travessant espais,
trencant silencis,
allisant la sorra,
enlairant les ones,
el teu bufec inquiet,
apartant branques,
arrancant fulles.
Cap arbust queda intàcte
al teu pas.
Ets la rebelia de la tarda,
l’esglai que insistenment
colpeja amb força.

I no cedeixes,
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir



  1. “I no cedeixes,
    ni li dones treva a la nit

    i encara ara, et puc sentir” (synera)

    Vent, per què no escrutes el seu i el meu cor?
    Vent, per què no toques els seus i els meus pensaments?
    Vent, per què permets que seguim instal.lats en uns ulls pobres i curts de vista, per què no te’n dus la biga que hi ha al nostre ull?  
    Vent, no seràs pas allò que es posa per tot i que s’anomena “JO”, oi? 
    Vent, per què en l’embriaguesa de la teva lluita no em descobreixes?
    Vent, per què només m’impressiones?
    Vent, per què no atures en mi, la teva mirada? 
    Vent, m’ets un “JO”, o m’ets un “TU”?  
    Vent, qui t’ha reclamat?
    Vent, qui et busca?  
    Vent, tu ets el mitjà per comprendre qui sóc?…

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent