Publicat el 29 de març de 2013
El temps
Que n’és d’efimer el temps!
Asseguda davant teu,
he dibuixat les hores que
se m’escapen de les mans.
Hi he volgut ralentitzar
el temps,
i percebre en tot moment
la calidesa del teu esguard
Sentir com el tacte de la
paraula ens frega la pell.
Escoltar la veu que trenca
el silenci i perllonga un temps
que se’m fa efímer,
quan m’assec davant teu.
Asseguda davant teu,
he dibuixat les hores que
se m’escapen de les mans.
Hi he volgut ralentitzar
el temps,
i percebre en tot moment
la calidesa del teu esguard
Sentir com el tacte de la
paraula ens frega la pell.
Escoltar la veu que trenca
el silenci i perllonga un temps
que se’m fa efímer,
quan m’assec davant teu.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent