Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El temps

Que n’és d’efimer el temps!
Asseguda davant teu,
he dibuixat les hores que
se m’escapen de les mans.

Hi he volgut ralentitzar

el temps,
i percebre en tot moment
la calidesa del teu esguard

Sentir com el tacte de la

paraula ens frega la pell.

Escoltar la veu que trenca

el silenci i perllonga un temps
que se’m fa efímer,
quan m’assec davant teu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent