Sabeu que he fet referència més d’una vegada al cas de l’hospital Severo Ochoa de Leganés (també conegut com cas Lamela, exconseller de Sanitat de la CAM). Però dissabte, mentre veia TELE5 i el programa LA NORIA (alguna cosa devia fer a aqueixes hores de la matinada si no pots eixir de casa per estar
NO US PUC DEIXAR DE PENJAR L’ARTICLE DE JOSEP M. BALLARÍN d’avui a l’Avui T ots sabem que la gresca televisiva ve del fet que els d’enllà ens diuen polacos. Ho aprofiten per vessar a galledades un dels trets de la nostra gent, la conya. Dit sigui amb perdó. L’aital brometa, tocada de bon humor,
Divendres podíem llegir a la premsa que l’índex de lectura cau per davall de la mitjana entre els valencians i que el percentatge de lectors creix a Espanta fins situar-se en un 56,9%. Ens ha d’estranyar? En absolut. Amb un govern com el que tenim a la Generalitat Valenciana no ens ha d’estranyar que les
El 14 de febrer no és el dia dels enamorats (almenys per a valencians i valencianes). Sí serà sant Corte Inglés o què sé jo. Nosaltres, si ho volem celebrar, el dia 9 d’octubre (a part de la festa valenciana) celebrem sant Donís, patró "nostre" dels enamorats. I a més, el 14 de febrer sí
Com recordareu, dissabte vaig tenir una visita que he qualificat de pastoral, i us explicava diumenge. Com que en aquell moment no tenia la fotografia a mà no us la vaig poder afegir. Avui ja li ha tocat. Sols diré una cosa: el fotògraf no ix a la foto. Però qui va ser el fotògraf?
Extret de la revista DIALOGAL 1. Quin país d’Amèrica Llatina té un major percentatge de musulmans entre els seus habitants? a) Brasil b) Argentina c) Xile 2. Entre els cristians australians, hi ha més… a) catòlics b) anglicans c) protestants d’altres denominacions 3. A l’Índia són més minoritaris… a) els sikhs b) els cristians c)
Avui, en llegir uns comentaris de La Soca sobre un post meu, m’ha donat la referència de l’article que escriu a EL PAÍS el sacerdot i director de SAÓ, Emili Marín, Reflexiones Cristianas para este tiempo. Si punxeu a l’enllaç el trobareu sencer. Paga la pena llegir-lo. I us en vull deixar un altre de
No pensava enguany parlar-ne. Però ma tia i padrina de bateig m’ho ha preguntat d’aquesta manera: "He rebut una carta de la Generalitat. Això què és?". I li he contestat: "Mentides tot.". I encara riu. Fa uns dies que la Generalitat Valenciana (aprofitant que s’acosta el 9 de març) ha fet una tramesa massiva de
Arran de les eleccions del pròxim dia 9 de març (quan estem a un mes del dia assenyalat), vull dir-vos que el PP i el PSOE són capaços de pactar una llei electoral en què els que no votem ni seguim partits de l’Espanya constitucional podem quedar molt més malparats que en l’actualitat. Per què
Ara d’ací no res me’n vaig a rehabilitació. Avui és el tercer dia. Vaig molt a poc a poquet. No cal córrer. I avui estic fet pols i això que no ho trobe "cansat". I després, si tot va com em pense, un amic i company de l’ies m’arreplegarà i farem cap a Pego a menjar-nos un
És el títol del darrer llibre d’Agustí Peiró (Massamagrell, 1964). És un llibre d’aforismes, del qual he sabut pel suplement PD del Levante-EMV, 12 d’octubre de l’any passat. Ací en teniu algun: L’home naix lliure, però de seguida es troba envoltat de cadenes de televisió. S’ensenya als xiquets a ser adults i després ells només
A petició de Toni de L’Hostal Quan dissabte passat vaig rebre la visita "pastoral" dels blocaires soparistes amb motiu de la meua convalescència, vam parlar de la meua experiència a l’hospital i d’altres coses. I arran dels temes mèdics que eixiren a la conversa, els faig fer saber que tinc diagnosticada una "malrotació axial". O
Me niego a creer, hermano Me niego a creer, hermano que tu llanto es sordo y vano que tus gritos no resuenan y que es inútil tu canto. Me niego a creer, hermano que no existe valentia frente al poder insolente que destierra y que domina. Me niego a creer, hermano que tu pueblo está
Avui he començat la rehabilitació. Haig de dir que el primer dia ha estat una coseta suau, però així i tot crec que aquesta vesprada m’eixirà l’esforç. Però açò sols ve a conte perquè, en eixir de la clínica, he comprat la premsa i he llegit en la primera pàgina d’EL PAÍS: "Un homófobo en
No puc "aguantar" la visió de l’exconseller de Sanitat de la CAM ni menys encara el seu posat fatxenda i immisericorde. De les paraules que ixen de la seua boca què us diré? Res. No sé vosaltres com ho veureu i/o si haureu seguit el cas Leganés durant aquests tres anys que duu, però jo