Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de febrer de 2008
0 comentaris

PAPIROFLÈXIA ESTOMACAL

A petició de Toni de L’Hostal

Quan dissabte passat vaig rebre la visita "pastoral" dels blocaires soparistes amb motiu de la meua convalescència, vam parlar de la meua experiència a l’hospital i d’altres coses. I arran dels temes mèdics que eixiren a la conversa, els faig fer saber que tinc diagnosticada una "malrotació axial". O el que Toni de L’Hostal diu papiroflèxia estomacal. Us ho explique: fa uns quinze anys tenia algun que altre símptoma d’hèrnia de iat, em feren moltíssimes proves (endoscòpia, colonoscòpia, radiografies, etc.) però cada vegada jo estava més confòs. Cada metge (en vaig consultar uns quants) em deia una cosa: això sí cap d’elles greu. Fins que un de tants em digué que m’havia d’operar i que prenguera omeprazol. Quan vaig sentir la paraula OPERACIÓ, vaig alçar les orelles i no ho tenia clar. De fet, avui dia encara no m’he operat del que en aquell moment em deien que ho fera. I un dia parlant amb la responsable d’ADESLAS a Gandia em digué que hi havia un metge (no en recorde el nom) que feia classes a la Facultat i passava consulta a Gandia. I vaig demanar cita. I aleshores em féu fer-me una sèrie de proves a l’Hospital de la Verge del Consol de València.
Una vegada tenia les proves, aleshores el metge em digué que efectivament era el que pensava (perquè no tenia símptomes per a tot allò que m’havien diagnosticat) i que d’operació res. I ara ve "lo bo": jo era uns cas de cada (no recorde exactament la dada) 100.000 persones que tenia una malrotació axial (l’estómac fora de lloc) i que, si havia estat uns 40 anys i no ho havia sabut, que podia estar 40 més i amb total tranquil.litat.
I finalment, em demanà, si no tenia inconvenien, que li deixara les radiografies per a les classes de la Facultat de Medicina de la Universitat de València. I així h vaig fer. Passà més de mig any. I un dia vaig passar per la consulta i li les vaig demanar (si ja no li feien falta) i me les va tornar. I així fins avui. I el que és més: hi ha gent que morirà i no sabrà mai que té aquesta malrotació axial. Coses d’aquesta vida terrenal…
Bon dia.


CORPUS CHRISTI
15.06.2006 | 7.11
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.