Escrivia un post sobre la Llei Electoral. I us deixava la distribució del Congrés de Diputats en l’actualitat i com hauria de ser si tinguérem una llei electoral equitativa (o digueu-li com vulgueu). I ahir, mireu per on, EL PAÍS duia una article d’En Jorge Urdánoz Ganuza, El maquiavélico sistema electoral español. No diu exactament
A pesar de tots els entrebans que li ha posat l’ONU ( i alguns membres de l’UE -per allò de ‘las barbas de tu vecino…’, entre d’altres Espanya), cap a les 15h00 La nació KOSOVO declararà UNILATERALMENT la seua INDEPENDÈNCIA. No cal dir que me n’alegre moltíssim i ho celebre com cal… Bon dia
Avui em toca felicitar el gran bisbe i català, digne (encara que no se li ha concedit encara i ho veig difícil) Premi Nobel de la Pau, Pere Casaldàliga. Com sabreu, vaig passar tres anys amb els claretians de Xàtiva i realment en guarde un bon record. A En Pere no el conec personalment, però
Ahir, com ja us havia dit, tingué lloc la presentació de la XXI TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ A LA VALL D’ALBAIDA. Finalment, com tenia previst, vaig arribar a la ciutat d’Albaida cap a les 19h00. Aleshores tenia lloc el passacarrer acompanyats per la colla de xirimiters i tabaleters de l’IES Josep Segrelles. A mi se
I els tenia una miqueta oblidats (i oblidades) i al bloc. Entre altres coses, perquè els dos darrers concerts no he pogut anar a veure’ls i escoltar-los (per la convalescència), perquè jo sóc dels que no me’n perd cap. I avui tornarà a passar igual: m’he compromés a assistir a la presentació i posterior sopar
Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident d’Extremadura, no és sant de la meua devocació. Encara que, amb arrels catalanes i/o valencianes, aquest senyor no entén això de les nacions (què dic, ni les autonomies!). L’hemeroteca en va plena (de desqualificacions, atacs, etc.) als que compartim llengua, terra, cultura i, molt prompte, nació. Kosovo ja està a
D’Adolfo García Ortega, escriptor, El regreso de lo retrógrado (al voltant de la CEE). És una llàstima però té molta raó. Ací el teniu: El regreso de lo retrógrado La Conferencia Episcopal Española es el ejemplo más claro de una concepción reaccionaria de la vida. Coincide con su viejo enemigo el islam en añorar la
a EL PAÍS. El primer era de Jordi Soler, La ignorancia. El segon, una part de l’editorial del dia, Los obispos i el voto. I el tercer, de Soledad Gallego-Díaz, Negligencia Legislativa. Tots tres eren i segueixen essent interessants perquè giren al voltant de tres preocupacions: el nivell cultural de la nostra societat, la participació
Quan estem en actiu no podem llegir tot allò que desitgem i trobem interessant. Això ho sabeu ben bé aquelles i aquells que em seguiu habitualment. I quan, com és el meu cas, estem de baixa laboral no podem arribar tampoc a tot el que desitjaríem. Així m’ha passat amb la revista Saó. I per
De Nando a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
Crec que ningú no s’endurà cap sorpresa si us penge la tarja de presentació de la nostra candidatura a la Vall d’Albaida. Ací la teniu. Bon dia.
Em va arribar a les mans un fullet de la Plataforma per la Llengua, Què faig si…? Alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del valencià, editat per la Plataforma per la Llengua. I ahir mateix, amb el número de SAÓ me n’arribà un altre. Li he
There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity // Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna // No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad // No hi ha temps per l’amor al País Basc, escampa la solidaritat! PD: Jo també m’hi unesc.
valencians (no valencianistes de boqueta, això és molt fàcil). Vull dir aquelles i aquells que allà on han estat han donat fe sempre d’haver nascut en aquest raconet del món. I un d’aquests és Francesc de Paula Burguera. Ací teniu l’article d’ahir a EL PAÍS. Y Dios habló con Cañizares FRANCESC DE P.BURGUERA EL PAÍS
Seguint amb la sèrie de les nostres parròquies avui li correspon el torn a la del poble d’ALMÀSSERA. Municipi situat al nord de la ciutat de València, en el marge esquerre del barranc de Carraixet. Aquest barranc el travessa de nord a est i serveix de límit amb Alboraia i València, normalment va sec, però