Bressolen les onades, el mar ens gronxa... trasllada els nostres cossos, inerts... lluny de la costa. I arribem on s'acaba el blau, ens sorpren un vaixell de fusta, on hi veiem inscrits el teu, i el meu nom. Alço la vista i observo, perplexa, com la mar ha canviat el seu estat, solidificant les seves aigües, convertint-se en roca blava. Amb desencís i desconcert, m'adono que ja no podem tornar cap a la costa, aïllats rere el blau, a l'aixoplug del vaixell de fusta, on hi figuren, el teu, i el meu nom.
synera |
El MAR |
dijous, 26 d'abril de 2012 | 09:09h
Em mirallo en el teu blau, sento com es disipa el temps i l'entorn es fa invisible, l'onada acarona els pensaments, Hi ha una mena de silenci que ressona ben endins, una melodia que aplega als sentits. Em fusiono amb la música del mar, el remor allibera cançons d'antany, imatges tendres d'una època estival molt a prop del teu blau.
No gosem pensar més enllà dels dies presents, entenem que el futur és ben incert, a estones, el passat ha aconseguit abatren's. Tanmateix, caminem amb fermesa, sabent que estem envoltats de fragilitat, i alhora, dotats d'una gran fortalesa.
No he sabut qui eres, el món del somni s'interpreta inquietant, talment un rostre bell, amb una mirada intensa, i un posat tranquilitzador s'apropa a mi... en somnis, et beso els llavis.
synera |
El MAR |
dimarts, 27 de març de 2012 | 18:00h
M'he perdut en la fondària dels teus ulls, per un moment fins i tot...m'ha semblat aturar les hores, acariciant l'inexorable fibra del temps, desgranant la sal de l'aigua sobre la pell,
una gota transparent s'ha vessat damunt la pupil.la blava, i la meva essencia t'ha tacat de llum.
Xiula el vent per entre l'espesa fondària dels arbres, l'esclat de llum solar es vessa sobre la branca, i bellugen el cos sinuosament, al compàs del vent, ocres i verds tacte de vellut a la pell, s'escolta la plàcida veu del bosc...
el temps inexorable, embasta els dies, i arrelen amb força, sota la soca dels arbres, el pas dels anys.
Allarga el dia...el sol no vol marxar, i les hores de llum ens acompanyen fins ben entrada la tarda. Em complau aquesta epoca de l'any, enrere queden els dies de fred... i en l'ambient es comença a respirar el nou flaire, que anuncia l'arribada de la primavera. La nova estació provoca canvis en l'estat d'ànim, vulnerable a aquests canvis, es desperta el món cognitiu, i les emocions brollen com salts d'aigua dins la pell.
synera |
La Terra |
divendres, 10 de febrer de 2012 | 12:28h
La rosada de matí ens convoca... cerquem l’escalfor a través del moviment,troncs d’arbres amb cos de dona sorgim del bosc, invisibles als teus ulls, creem danses, xiuxiuegem sons, enlairem branques de roure al vent, saltem en l’ingravidesa de l’aire, freguem la molsa de la terra, ens acull la densa boira, ens aixopluga la fondària del bosc, provenim d’ ancestrals criatures, que s’amaguen dins les entranyes del bosc.
