Solcades

Eduard Solà Agudo

20 de novembre de 2017
0 comentaris

Silencis a banda

He tornat. Recordo allò que he fet durant lo dia.

L’espill de la memòria em retorna les sensacions viscudes.

Així vaig teixint les converses amb en Jordi sobre la Lia i l’Artemisa Annua, amb la Manolita sobre una dolència que té al peu, amb en Xavi i en Carles sobre la Lia, també, amb el tio Vicent i la tia Maria Rosa, sobre mon cosí Vicent i la Lia i una mica de tot això i allò, com amb els de casa.

Com la Lia se m’abraonava més sovint després d’un cap de setmana intens, a Banyoles, al I Concurs de treball amb Gos d’Atura Català. Avui, a casa. A les seues olors, los seus animals, les seues ombres dels garrofers i els marges.

Com aquelles dues fogueres de rama ben seca s’han consumit amb una gran flama.

L’olor de la garrofa del molí. La pesada del dia. La mica de conversa amb l’Agustí, a la Cooperativa, i ara, la tristesa del Twitter pels nostres polítics a les presons, encara, i una notícia sobre un congrés dels partidaris que ‘la Terra és plana’.

‘La Terra és plana, ho sap tothom. Però a la terra hi ha rieres, codinetes i turons’, diu la cançó d’en Portet.

Hi ha els estels, ara mateix, sobre el meu cap. Ahir el cel estava molt més estrellat. Deu ser un núvol.

Demà més, ben pronte. Demà serà un altre dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!