Qui hagués estat a l’Argentina a finals dels noranta podrà comprendre el perquè de la nacionalització de Repsol.
És el meu cas. Al llarg de 1996 vaig fer de becari a la Universitat Nacional de la Patagònia, a la província del Chubut. Eren els inicis de l’Aznarato i els antics monopolis estatals espanyols (Telefònica, Ibèria, Repsol, Agbar) es van fer amb el control de les acabades de privatitzar empreses estatals argentines.
No va ser ben bé una privatització. Fou, des del punt de vista econòmic i històric, una colonització. Una “reconquesta d’Amèrica”, com em comentaven els meus col·legues a la facultat d’història de Trelew.
No és cap secret que a la dictadura del 1976-1983, impulsada des de la secretaria d’estat nord-americana amb la intenció d’aplicar polítiques neoliberals, li va succeir un seguit de polítiques on la democràcia parlamentària es combinava amb la submissió al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional. Fruit d’això, la continuació i aprofundiment de les mateixes mesures econòmiques protagonitzades per Videla o Galtieri. L’aplicació en economia de la repressió a la dissidència.
Certament, la privatització del patrimoni públic (comunicacions, energia, salut, educació) portà a un col·lapse social i a un saqueig econòmic a consciència. I entre totes, les empreses espanyoles eren les que mantenien un caràcter més predador. Arribaven nois molt joves de províncies, nois de vint-i-pocs, procedents de Valladolid, Salamanca, Guadalajara, formats en econòmiques o advocats, amb algun màster, que la primera cosa que feien era acomiadar pràcticament tota la plantilla. Després, donaven lliçons i tractaven com a indígenes ignorants a enginyers veterans, tècnics solvents, treballadors que havien lliurat el millor de les seves vides a l’empresa. Finalment, paraven la mà, a la recerca d’Eldorado… sota la fórmula d’apropiacions indegudes, malversació de cabals o tot el repertori possible de quedar-se amb la “plata dulce”. Arrogància insultant. Prepotència insofrible. I pràctiques on es combinava la perversitat amb l’estupidesa.
Un exemple. Quan el govern privatitzà Aerolíneas Argentinas, empresa rendible, sanejada, que mai no tingué cap accident, amb una flota nova de trinca, sota el comandament d’Ibèria, la companyia de matriu espanyola féu el següent. Primer, va vendre els seus aparells, el benefici dels quals van anar a vés-a-saber-quin-paradís-fiscal. Després, Ibèria obligà a Aerolíneas a llogar avions a preu d’or de les seves filials. A continuació acomiadà bona part dels treballadors i estalvià tot el que van poder en revisions (com a seqüència lògica, van començar a caure avions). Finalment, quan ja havien tret prou diners, li van tornar a l’estat una companyia en fallida i endeutada. I els argentins hagueren de contraure el deute generat per la privatització canalla.
Un altre exemple. Telefónica (aquest el vaig patir jo). Després dels acomiadaments de rigor, i de substituir tots els cables i instal·lacions per material de rebuig espanyol, van aconseguir l’inaudit. Que el preu de la tarifa telefònica fos el triple que l’espanyola. El 96, quan trucava a Girona amb la mateixa companyia, em sortia el triple de car que quan la família em trucava a Trelew. I això, tenint en compte que els salaris argentins eren tres vegades per sota.
Repsol és un exemple de colonialisme arrogant, d’acomiadaments gairebé esportius, de servei pèssim, d’insensibilitat. Cristina Fernández de Kirshner, que potser no és santa de la meva devoció (i que és patagònica) ha actuat amb justícia. I ja m’agradaria que els polítics d’aquí actuessin amb la seva dignitat. És veritat el que critiquen alguns analistes. La nacionalització té interessos que van més enllà de l’economia. Responen al ressentiment acumulat contra el “conquistador”. Allò que tècnicament se’n diu venjança
Y ahora si tienes cojones publicalo…
Tampoc cal esperar reflexions sirenes dels espanyols. El que em costa d’entendre es per que perden el temps llegint blocs en català només per posar-nos a “parir”
El tema de Repsol es veia a venir i no em sorprèn res del que expliques.
De portes enfora els americans i alemanys tenen que dir tot el contrari i apliqen politiques contràries, però en el cas argentí en el fons són igual de desvanits que l’Arcadi Oliveres.
Me’n recordo d’una frase que ahir va dir l’Andreu Buenafuente al seu nou programa televisiu d’Antena 3 TV, que va acabar amb un breu monòleg de comiat, i deia, amb ironia amagada: “L’Argentina es vol quedar amb tot el petroli que li traguem. Quina barra que tenen!”
I espero que ara no facin boicot salvatge a tot allò que sigui argentí, que si no, diran que s’odien Leo Messi. Doncs, que s’odien també Di Maria i Higuaín.
Saluts,
JULIÁN.
Privatitzes una empresa i quan funciona la tornes a nacionalitzar. Bon sistema…
Val més que els facin pagar un preu just pel que extreuen que no una nacionalització…
Y estos son datos e información, lo que escribe el autor de este blog es irrelevante, odio antiespañol al uso, indigenismo de chichinabo y peronismo a gogó.
Ha fet un pas trascendent: ESTA EXERCINT EL DRET A DECIDIR EN NOM DEL POBLE AL QUAL ESTA GOVERNANT.
Aixo que explica Xavier Diez es una mostra, petita del saquieg i espoli de les empreses imperialistes, a l’Argentina i arreu.
Repsol MATA, es una campanya que demostra que Repsol es la petroliera que ha trencat tots els records de vessaments i contaminacio.
Prenguem nota, en el moment que estem vivint a la Nació Catalana, el proces d’independencia, que arribara un temps en que haurem de prendre desicions, sobre com vincular-nos amb el Món.
L’esta catala aixoplugara empreses catalanes que aniran per el mon escanyant pobles sota el control dels corruptes?
GRÀCIES XAVIER, TE GANASTE UN BUEN ASADO, DE CORDERO PATAGONICO O DE SHORTORN.
Diego Arcos
president@casalargentino.org
Vaig poder copsar també, per part de les autoritats ministerials, una animadversió cap a Repsol, provocada per l’arrogància insultant que parla l’article, per part dels seus anteriors responsables al pais. Es inevitable que algunes persones són com són, i aquesta prepotència tant típica espanyola, tard o d’hora es paga.
Es decir, solo el 21 % pertenece a los españoles.
Entonces, que intereses defiende Rajoy?
me n’alegro molt de poder llegir un comentari crític amb tot aquest afer, davant de la fastigosa i enganxosa unanimitat que trobem a la majoria de mitjans. Com la majoria d’articles teus, al blog i als diaris, aquest és ben argumentat, molt ben escrit i molt clarificador del que hi ha darrera de tot.
No deixis de fornir-nos d’elements per entendre millor aquesta realitat.
Salut!!
Bon article.
El govern argenti no fa bé les coses, es pot veure amb l’espectacular augment de la delinqüència en el país. Potser no ho pot fer millor…
Aquí, a les multinacionals i entitats bancàries les tracten com a deus, els donen milions d’euros per sanejar-se i les ajudem a enriquir-se més i més amb diners públics.
No seria millor nacionalitzar els bancs i empreses mal gestionades i ficar a la presó sense privilegis els mals gestors?
Però aquí no, aquí els polítics fan pudor a corrupció.
Pot ser una operació de marketing per què el govern argentí ho venga com una nacionalització victoriosa i Repsol com una jugada, però en general i en el fons tots contents.
l’estat va vendre si el vol recuperar ho té ben fàcil va a borsa i compra les accions.
visca la tirania
Si el problema es el desabastiment de petroli del país, podrien fer una política energètica global, sobre els recursos que implique a totes les empreses en comptes de mamprendre-la únicament contra una empresa perquè siga espanyola, no? Per què només a YPF, i no a Shell, ni Petrobras, ni Exxon? Per què era una empresa argentina? No haver-la venuda en el seu dia. Per què no vol extraure un jaciment petrolier a no se on? Doncs es podria fer un nou concurs d’adjudicació de projecte d’explotació a una altra empresa que no fos YPF
Estic d’acord que l’Estat hage de posar les seues condicions sobre la gestió dels recursos naturals als gestors privats, però això que ha fet la Kirchner és un populisme igual de denunciable que l’actitud neocolonialista de gran part de l’empresariat espanyol. O potser fins i tot un poquet pitjor, perquè la Kirchner representa al país, mentre que l’empresariat espanyol no, no representen ningú. De fet, afortunadament, amb la generació més jove l’actitud prepotent heretada del llegat colonialista va cada vegada cap a menys.
De primer, el principal accionista de Repsol en el moment de comprar YPF era, i encara és, La Caixa. Una sistema financer que en el seu moment controlava també més del 50 % de les accions d’Agbar.
L’empresa que portava i era titular de la majoria d’aigües a Argentina era SUEZ (francesa), NO pas Agbar, com diu l’article. Agbar només col·laborava amb Suez amb un petit percentatge del 10 % en el negoci a Argentina, obligat perquè SUEZ era accionista d’Agbar. Avui SUEZ té un pleit amb l’Argentina perquè en el seu moment, devant les pèrdues que li suposava el “negoci” va decidir marxar d’Argentina.
Des de 2010, SUEZ té el 90% de les accions d’Agbar, pel que és una empresa francesa la que gestiona l’aigua de Barcelona i molts indrets de Catalunya amb el nom de SOREA i d’altres llocs d’Espanya amb noms diversos. En total superen els 1000 municipis. Es una colonització? Hauríem de fer-los fora? Crec que no en tenen cap culpa de que La Caixa hagi gestionat malament el nostre patrimoni venent-lo.
Per un altre part els concursos són públics i s’hi poden presentar totes les empreses que ho desitgin. Uns guanyen i d’altres perden.
La Caixa ha fet un molt mal negoci en aquest i d’altres negocis foranis. I eren els nostres diners, els mateixos que ara nacionalitzen perquè han trobat petroli.
Jordi Cabré
Però els fons d’inversió i pensions alemanys i nord-americans en deuter públic argentí i estaran fregant-se les mans per albirar un horitzó més favorable per què l’Argentina recobre la solvència i puga fer front a la morositat.
The text your ex back michael fiore PDF and multimedia texting system: reviews, ebook download information, texting tips, and examples. Text Your Ex Back 2.0 now available to help you get your ex back using text messages.
The world’s largest marketplace for small services, starting at $5 SEOminijob.com the world’s largest marketplace for small services Onlineminiwork.com the world’s largest marketplace for small services all starting at $5