Espai de Dissidència

Comentari del llibre de Manuel de Puelles Benítez: Problemas actuales de política educativa. Morata, Madrid, 2006, 126 pp.
Cada vegada resulta més freqüent veure a les llibreries novetats sobre educació escrits (almenys així ho sembla) per opinadors professionals. Tertulians que se n’aprofiten del seu ressò mediàtic per obsequiar-nos amb les seves reflexions particulars, en ocasions coincidents amb interessos privats.
Es tracta del triomf del pensament tou. Massa articulistes experimenten la temptació d’emular la genialitat de Zygmunt Bauman sense pensar que les seves capacitats no permeten altra cosa que fer esclatar jocs d’artifici dialèctics. No és el cas d’aquesta no novetat, trobada la setmana passada mentre espigolava per la Llibreria 22. De Puelles és un acadèmic (catredràtic de la UNED), i com a tal, fa un tractat universitari al voltant de les polítiques educatives i el seu rerefons social i històric.
Aquest llibre no frivolitza gens i col·loca els fets just al seu context. Recorda que l’escola universal, gratuïta i de lliure accés per a tots els nivells educatius, de totes les classes socials és un fet estrictament recent (per tant fràgil) i associat a l’occident keynesià de l’estat del benestar (amb l’omissió del món comunista).
Les reformes educatives troben resistència en el món escolar perquè la institució ha assimilat la idea de la seva funció meritocràtica i de compensació de desigualtats. En canvi, les polítiques educatives globals dels darrers temps, impulsades per l’OCDE (la que elabora els coneguts PISA), el Banc Mundial o el FMI serveixen de corretja de transmissió d’un neoliberalisme que, contràriament als seus enunciats hegelians, cerca el retorn al món antic, a la societat estamental, on la instrucció pública esdevingui un instrument al servei del poder per especialitzar les classes socials (i grups culturals) en determinades funcions. Les reformes educatives dels darrers temps, imbuïdes en un llenguatge d’escola de negocis (eficiència, excel·lència, competència) simplement tracten de sotmetre l’individu a l’imperi del mercat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!