Espai de Dissidència

Aquest mes he rebut la trista notícia de la desaparició d’en Pere Darder i Vidal (Barcelona, 1933-2014), un dels pedagogs més importants i influents entre els mestres de la meva generació, i un referent de la història de l’educació recent del nostre país. 

Vaig tenir el privilegi de tenir-lo com a professor de pedagogia, quan cursava tercer de magisteri durant el curs 1987-1988 a la mítica escola de mestres Sant Cugat de la UAB. És un d’aquests professors que, malgrat puguin passar dècades, el recordes amb afecte. Fins i tot, pots recordar amb certa nitidesa algunes de les seves classes i comentaris.  

Com tot en aquesta vida, les seves idees van anar evolucionant, igual que ho ha fet el país, igual que ho hem fet tots. I, com no pot ser d’altra manera, al final, l’alumne discrepa del seu mestre. No només és normal i natural, sinó que és desitjable. Em quedo, de tota manera, amb aquella integritat moral d’aquell que sempre deixa espai als alumnes per poder expressar les seves pròpies idees, i la convicció que cal posar en crisi de manera constant els nostres propis prejudicis. 

Com passa en aquesta vida, la seva generació, que va maldar per crear un sistema educatiu digne que es recuperava d’un llarg hivern pedagògic, tota aquella generació es va extingint, com ens extingirem nosaltres. Tanmateix, com és necessari, cal anar traspassant la flama d’unes generacions a d’altres. Descansi en pau.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!