Evidentment, em sumo al llarg llistat de condolències per la pèrdua d’una de les figures referents del país que va apostar decididament per fer del nostre, com deia Ferran Soldevila, “un país normal”. Malauradament, la seva pèrdua sobtada, li impedirà veure culminat el fruit del seu esforç i de l’esforç col·lectiu on ella resultava ser
En els darrers anys, la paraula “autonomia” s’ha anat imposant en el llenguatge escolar. Quan servidor de vostès anava a magisteri a mitjans vuitanta, aquest concepte servia per definir la capacitat que podíem tenir els docents a l’hora d’adaptar la nostra acció quotidiana en funció de les circumstàncies. En una època en què es privatitza
Ha passat ja un mes de la teòrica desconnexió. Imagino que molts es pregunten quin sentit té esperar altres disset mesos per formalitzar les passes que ens han de dur a la República Catalana. Diria que alguns, amb bon criteri, desconfien de la sinceritat del govern i alimenten les especulacions sobre si el processisme acabarà
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana, Saldomar, Barcelona, 2015, 221pp Des de fa molt de temps, constato la solitud terrible de l’unionista demòcrata resident a Catalunya. Malauradament, el nacionalisme espanyol és tacat d’origen per una certa hegemonia ideològica vinculada a l’autoritarisme més ranci, monàrquico-anacrònic en perpectiva llarga, postfranquista des de la història més recent. És
Comparteixo aquest article publicat a la secció de Girona de l’Ara, el divendres 5 de febrer, en què se’m demana l’opinió sobre els esdeveniments al voltant de la darrera investidura. Les setmanes viscudes entre el 27-S i la investidura de Puigdemont, potser han estat les més dramàtiques de la història política de la nostra generació.
Una conversa amb amics nord-americans resumeix, en essència, la clau dels problemes interns als Estats Units. “La gent, a Amèrica, no conviu, coexisteix”. La tan lloada multiculturalitat de la superpotència –gresol de cultures–, és més un mite que oculta una societat atomitzada, en què la gent dels diferents grups ètnics i socials amb prou feines
Fa alguns anys, en acostar-se aquestes dates, una nena de la classe em feia aquest prec: “No, sisplau, aquest any no vull que em poseu una bossa d’escombraries a sobre”. No, no estem parlant d’una tortura il·legal, sinó d’una crítica subtil al mètode de l’escola per celebrar el Carnaval. Ja se sap, des de fa
El darrer esclat de corrupció al País Valencià, sense representar cap sorpresa, torna a posar aquesta incòmoda qüestió al centre de totes les discussions. L’editorial d’avui d’en Vicent Partal apuntava a la dimensió sistèmica del fenomen, si més no al País Valencià. Altres s’apunten a explicacions econòmiques del tot raonables (els graus de desigualtat
No crec que sorprengui ningú si afirmo que Najat El Hachmi és una de les veus literàries més sòlides del moment. Potser seria més provocador si afegís que ultrapassa l’àmbit del nostre país per posar-lo a un merescut nivell continental, perquè amb el debut del seu primerenc Jo també sóc catalana és molt possible que l’etiquetéssim massa aviat com
Un dels acudits més repetit en aquestes festes de Nadal explica que en aquests nous temps cal replantejar les normes de bona conducta a la taula. A l’esquerra del plat, cal posar la forquilla, mentre que a la dreta, i per aquest ordre, va el ganivet, la cullera i el mòbil. Com em diu un
Dissabte 8 de gener, mentre tot just es rumorejava la possibilitat d’un acord per establir el govern constituent, vaig llegir alguns tuits enginyosos. Un d’aquests explicava que la propera temporada de House of Cards, la millor ficció política protagonitzada per Kevin Spacey, es rodaria a Catalunya. Certament, després del pantà polític viscut entre la dècada
Aquest “procés” sembla una oportunitat irrepetible per als tuits enginyosos i per als aficionats a les metàfores. Aquest dissabte en llegia un que afirmava que la temporada vinent de ‘House of Cards’ es rodaria a Catalunya, i Enric Juliana assenyalava la capacitat dels periodistes italians de deixar-se sorprendre per les “acrobàcies” polítiques del nostre país. Jo mateix piulava que
Benvolgut Carles, Primer de tot, felicitar-te, no per haver estat investit president, sinó perquè la teva inesperada posició, et permet una cosa que envegem els historiadors, que no és altra que poder fer història. Sé perfectament que els temps que ens esperen no ens seran fàcils, especialment per a tu, que ocupes la funció més
Aquest estiu, el meu col·lega Jordi Martí Font em va demanar l’honor de poder prologar el seu darrer llibre En aquesta gran època… les paraules són punys, una gran reflexió sobre la privatització del llenguatge en aquests anys d’opressions invisibilitzades. Certament, penso que és un gran treball que incita i invoca, i que val la pena tenir
Aquests dies de Nadal he aprofitat per llegir-me un dels llibres més polèmics publicats a França, “Submissió”, del fractirador Michel Houellebecq. I he de dir que ha estat un dels llibres més impressionants que m’he trobat en els darrers anys. Submissió és una novel·la de política ficció situada el 2022, en una França dividida entre