Que les eleccions de diumenge passat han tingut una trascendència més enllà del veí del nord, ningú no ho nega. Que podria indicar alguns canvis profunds en la manera de fer política, ho comparteixen la majoria dels analistes. Que s?han dit i repetit moltes bejanades ho sostinc jo. Primera reflexió. El perquè de la victòria
1882: La policia espanyola s?inventa La Mano Negra, una pressumpta organització conspirativa anarquista que pressumiblement havia de dedicar-se a matar burgesos. Centenars d?empresonats. Centenars de deportats, desenes d?executats. Cap prova. 1897: Procés de Montjuïc. 400 detencions. Diversos morts als interrogatoris, o gent que es torna boja després de tortures horribles. 5 anarquistes executats. Una vegada
Avui a El Punt ha sortit publicat el meu article Independentisme sociològic. Es tracta d’una nova aportació a un estat d’opinió creixent entre bona part de la ciutadania segons la qual s’incrementa el distanciament Catalunya-Espanya, i l’opció de la independència sembla la més assenyada i raonable. L’article té precedents en diversos altres escrits que he
Comentari del llibre de Ferran Aisa La Internacional. El naixement de la cultura obrera. Base. Barcelona 2007, 262pp. A mitjans dels noranta, èrem quatre gats aquells qui ens dedicàvem a investigar sobre la història de l?anarquisme. Entre els més ben avinguts, en Ferran va ser d?aquests intel·lectuals que van passar una llarga travessia del desert
En plena campanya electoral, Zapatero sembla disposat a tornar el castell de Montjuïc que ja ha cedit no recordo quantes vegades a la ciutat. De fet, el president del govern s?ha de posar a la cua, perquè el seu il·lustre predecessor en la tasca de cedir coses robades va ser l?exalcalde Porcioles, que va la
Tot i que no l?he votat mai, sempre he sentit un gran respecte per Paqual Maragall. És més, fins i tot, tenint en compte la meva passió pels personatges ibsenians, quan el sento percebo un sentiment proper a la simpatia. Els personatges d?Ibsen són sempre independents, I no dubten a enfrontar-se sovint contra una massa
Comentari del llibre de Xavier Carmaniu Captiu i desarmat. CCG Edicions, Girona, 2007, 94 pp. És de celebrar la publicació de novel·les que es desmarquen del to general de banalitat que ha envaït les llibreries. La literatura, i això no ho dic jo, sinó els clàssics, han de servir per descriure la realitat, posar el
Avui el sindicat USTEC·STEs, el majoritari entre els mestres, ha exposat les dades d’una enquesta on es valora la incidència de la sisena hora a la primària, mesura emblemàtica de la sisena hora. Els seus resultats són frapants!La sisena hora és un exemple sobre com la política és capaç de degradar un servei públic per
Comentari del llibre; Zygmunt Bauman; Els reptes de l?educació en la modernitat líquida, Arcàdia, Barcelona 2007 Sento una especial admiració per Zygmunt Bauman. He de reconèixer que es tracta d?un dels filòsofs que més ha influït en el meu pensament i que tradueixo en la meva modesta obra. Conceptes com modernitat líquida i idees transversals
Si voleu comprar llibres interessants, espereu d?aquí unes setmanes. Avui és el dia menys indicat. Potser aquest hauria de ser el consell a tenir en compte per tots els bons lectors. He de confessar que he estat temptat de promoure un boicot actiu contra la jornada d?avui. La meva bona relació amb alguns llibreters i
Comentari del llibre d?Ian Buruma; Asesinato en Amsterdam. La muerte de Theo van Gogh y los límites de la tolerancia. Un dels fets que em van motivar a escriure la meva novel·la Geníssers va ser el meu escepticisme crític contra els benintencionats discursos de l?esquerra a l?entorn de la immigració. El multiculturalisme, és
Abans de tot, excuses als meus lectors. Després de dues setmanes complicades, avui tracto de reemprendre aquest blog pràcticament abandonat des de Setmana Santa. Com a compensació, amb aquest post, el 101 des que vaig iniciar-lo a finals d?agost, inauguro una nova secció de llibres, on passaré a fer comentaris sobre aquelles obres que he
Ahir, a El Periódico, va sortir aquesta intervenció meva al suplement sobre el dia de la dansa. EL LLAC DELS SIGNES Juny de 1979. Madrid. Palau Nacional dels Esports, en forma de velòdrom, especialment cutre i decadent. Viatge de final de curs de vuitè. Els nostres professors, amb pèssim criteri, per estalviar-se les desagradables circumstàncies
Demà dissabte, 14 d’abril, aniversari de la República, he estat convidat a participar a la matinal poètica que se celebra, a partir de les 10 del matí, a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb altres poetes com Feliu Formosa, Júlia Zabala, A. Munné Jordà, Carles III, Raquel Casas, Joan Duran,
Avui ha sortit a El Punt aquest article que podeu trobar en aquest enllaçUs el passo a continuació; LA CULTURA CATALANA, UNA ANORÈXIA INVERSA Ara que s?acosta Sant Jordi, tornaran els mateixos debats de sempre. Apocal·líptics i integrats continuaran polaritzant dues postures antagòniques sobre l?estat de la cultura catalana que oscil·laran entre el pressumpte bon