El jutge de l’Audiència, pressionat per nombroses associacions de memòria històrica, no només de procedència espanyola, sinó internacional, ha accedit a investigar sobre els desapareguts arran de la repressió franquista. L’objectiu, en teoria, seria conèixer si hi ha base de delictes entre el que es consideraria les xifres dels assassinats pel franquisme en execucions irregulars,
L’adolescència és una època on, contràriament als tòpics, no actuem amb naturalitat ni expressem les pròpies conviccions, gustos o deixem penetrar en els secrets de la pròpia identitat. Potser per això, en el seu moment no vaig admetre la meva admiració pel grup ABBA. En aquesta etapa quedava més bé aparentar altres gustos musicals més
Acabo de passar uns dies agradables a Andorra. Feia més de divuit anys que no tornava, i l’experiència, fonamentada en fer el turista, i una mica de muntanya -amb l’ascensió al Pic Blanc (2.723m)- m’ha permès relaxar-me i descansar.Quan estudiava a l’Autònoma, la presència d’algunes companyes de facultat del principat pirinenc m’havien donat una impressió
Nota: Article publicat en el número d’aquest mes de la revista Barret Picat. Normal 0 21 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} h3 {mso-style-next:Normal; margin-top:12.0pt; margin-right:0cm; margin-bottom:3.0pt; margin-left:36.0pt; text-indent:-18.0pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:3; mso-list:l1 level1 lfo1; tab-stops:list 36.0pt; font-size:13.0pt; font-family:Arial;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
Nota: Article publicat a El Punt el passat dissabte, 23 d’agost.Qualsevol qui hagi viatjat per Amèrica del Nord s’adonarà de com pot arribar a ser d’asfixiant el servei a qualsevol hotel, bar, restaurant o botiga. Aquesta actitud no és gratuïta. Ja les guies de viatge alerten de la importància de deixar propines abundants, al voltant
Normal 0 21 <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} @font-face {font-family:”@Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} /*
Normal 0 21 <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} @font-face {font-family:”@Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} /*
Nota: Article aparegut al diari El Punt el passat 24 de juliol Max Stirner fou un filòsof alemany de mitjan segle XIX, contertulià de Marx, i d’un èxit més primerenc i efímer que el seu coetani. En la seva principal obra, L’ego i la seva propietat, un tractat iconoclasta i provocador, contindria elements que després
Normal 0 21 <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} @font-face {font-family:”@Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} /*
Podem citar alguns noms. Ovidi Montllor, Lluís Llach, Joan Oliver, Lluís Maria Xirinachs,… Tots ells tenien coses en comú. Un alt sentit ètic, inconformisme vital, el valor de mantenir les seves conviccions fins a les darreres conseqüències. I així els va anar…El nostre país segueix fabricant figures de referència, models a imitar, pensadors i activistes
Acabo d’escoltar l’emotiu comiat del periodista Antoni Bassas. Es tanca el cercle iniciat el 1995, quan el vaig sentir, per primera vegada, a El Matí de Catalunya Ràdio. Al llarg d’aquest període de temps l’he anat seguint amb menor o major intensitat. De vegades m’hi he trobat pròxim, de vegades allunyat. Tanmateix, em queda un
Aquest matí he estat convidat al programa “Els matins d’estiu“, de TV3 a una breu tertúlia sobre els anomenats “Espais de Benvinguda” que prepara el Departament d’Educació per a l’alumnat nouvingut, de 8 a 18 anys, que s’incorpora al sistema educatiu.Com passa en aquests programes, el més interessant és el que els convidats comenten fora
Comentari del llibre de José Luis Oyón La quiebra de la ciudad popular. Serbal, Barcelona, 2008 El recent serial de TV3 -en realitat, un reportatge dramatitzat- Els diaris de Pascal realitzen una lectura parcial, subjectiva i farcida de prejudicis dels conflictes socials de la Catalunya Republicana. S’assumeix sense gaire recances el discus construït pel periodista
Pel 1996, l’any que vaig marxar a l’Argentina per treballar a la Universidad Nacional de la Patagònia, a Trelew, em vaig aficionar a una extraordinària sèrie televisiva que, anàrquicament, passaven a la 2 de TVE. En certa mesura, el mateix paisatge de desolació urbana, exhuberància paisatgística i calidesa humana semblava que es podia viure als
Fonts fidedignes m’informen d’un nou joc als patis d’escola. Després que algunes associacions d’espectadors es queixessin de l’emulació, per part d’alguns nens, d’espectacles de lluita lliure, altres activitats, amb tanta violència simbòlica, sembla ocupar el temps d’esbarjo de les nenes.La informadora, de nou anys, explica l’activitat amb tot luxe de detalls. En un racò clandestí