Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

20 d'agost de 2008
0 comentaris

Praga i la mort de la primavera

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h3
{mso-style-next:Normal;
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:3.0pt;
margin-left:36.0pt;
text-indent:-18.0pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-list:l0 level1 lfo1;
tab-stops:list 36.0pt;
font-size:13.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
span.text
{mso-style-name:text;}
span.titol
{mso-style-name:titol;}
span.postbody
{mso-style-name:postbody;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:2124765722;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1633000614 -1375840126 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-style-link:”Título 3″;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>

Vaig
conèixer la Dora fa dinou anys. Vam coincidir a Bèlgica en un camp de treball
internacional, i ens vam fer molt amics. Va venir a visitar-me a les diverses
cases on he residit, i jo també vaig anar diverses vegades als diversos
apartaments que corresponen a diverses fases de les nostres vides respectives:
al pis d’estudiants compartit, prop del centre de Berna, a l’estudi on s’havia
establert pel seu compte, i a la caseta als afores on s’ha instal·lat amb el
seu marit i la seva filla.

Dora havia nascut a Praga, tot i que vivia a Suïssa des dels quatre
anys. No és difícil imaginar el perquè. La seva família va haver de fugir de la
repressió que els esperava la mort de la primavera. Mentre els tancs russos
avançaven, bona part del país fugia. I van convertir en refugiada la meva
amiga.

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h3
{mso-style-next:Normal;
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:3.0pt;
margin-left:36.0pt;
text-indent:-18.0pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-list:l0 level1 lfo1;
tab-stops:list 36.0pt;
font-size:13.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
span.text
{mso-style-name:text;}
span.titol
{mso-style-name:titol;}
span.postbody
{mso-style-name:postbody;}
@page Section1
{size:21.0cm 842.0pt;
margin:3.0cm 3.0cm 3.0cm 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:2124765722;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1633000614 -1375840126 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-style-link:”Título 3″;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>

L’any que
es vam conèixer, el teló d’acer es va esfondrar pels seus propis mitjans, i
mesos després, Dora i la seva família, ja disgregada –just aquell any els seus
pares es divorciaven- podien tornar a la seva ciutat. Tanmateix, només com a
visitants ocasionals. La condició d’exiliat, malgrat la possibilitat del
retorn, no es perd mai, s’esdevè un tatuatge a la consciència, i en el cas de
l’amiga trasplantada, i en un país amable, tot i que tancat, mai no va acabar
de ser del tot suïssa, i els seus orígens txecs, han resultat, en les seves
visites a aquella família amb qui va reprendre contacte als vint-i-cinc anys,
més superficials del que ella mateixa s’imaginava.

Enguany
recordem el quarantè aniversari de l’assassinat de la primavera, a mans dels
tancs russos. Més enllà de les conseqüències històriques i polítiques –aquí
molts van veure definitivament la llum- és bo de recordar les humanes. Les
creences, els dogmes, acaben fent que recaigui tot el pes de la història damunt
els individus.

Ara que
els tancs russos tornen a recuperar l’embranzida imperial s’escau recordar que
Rússia no és occidental ni oriental. És Rússia, un estrany espai on la nació és
sacralitzada com l’autèntic Déu omnipotent que no dubta a sembrar milions de
drames humans, o a embrutar els carrers de ciutats, pobles i persones. Alguns
es van creure allò del comunisme, quan estava clar que era només l’ànsia
imperial, que desperta de nou, a mesura que s’alça el preu del petroli. Fins i
tot, aquí els comunistes russos es van fer servir a la guerra civil per ajudar
la burgesia a carregar-se un incòmode i indòmit proletariat. No era qüestió
d’idees, sinó de domini. Potser Tolstoi fou l’únic que ens donà l’antídot. En
morir, ho feu abraçat al llibre de Thoreau “Del deure de la desobediència
civil”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!