Aquest matí he estat convidat al programa “Els matins d’estiu“, de TV3 a una breu tertúlia sobre els anomenats “Espais de Benvinguda” que prepara el Departament d’Educació per a l’alumnat nouvingut, de 8 a 18 anys, que s’incorpora al sistema educatiu.
Com passa en aquests programes, el més interessant és el que els convidats comenten fora d’antena, abans i després d’un debat forçosament breu i concís. Ja se sap el temps televisiu sol ser incompatible amb els necessaris matisos d’una realitat que mai no és blanca o negra. Tanmateix, el meu paper ha estat el de criticar la inciativa del Departament. Més enllà del contingut específic -massa boirós, d’altra banda- l’actuació global dels darrers temps de la política educativa -sisena hora, supressió batxillerat nocturn, intents privatitzadors- fan desconfiar de qualsevol nova ocurrència.
Com que sóc dels que pensen que els debats són més per escoltar que per escoltar-se, em quedo amb una idea. Tinc la impressió que aquests nous espais d’acollida, externs als centres escolars, i motivats probablement per la negativa de determinats centres amb clienteles de classes mitges a anar absorvint la creixent arribada d’alumnat nouvingut, són com una mena de sala d’espera, tancats darrera una porta, per tal que la societat catalana no pugui visualitzar-los.
Vivim en una situació on la hipocresia s’ha ensenyorit de les relacions de classe. Aparentment, escenifiquem menys distàncies en les maneres de vestir, de fer, de socialitzar-nos. A l’hora de la veritat, aixequem grans barreres invisibles per a segregar-nos d’aquells de qui ens aprofitem, sense ganes de compartir l’espai. Alguns catalans s’aprofiten de la immigració mentre no volen veure-la. Volem la dona marroquina que ens vingui a netejar la casa, i alhora no tolerem que els seus fills s’asseguin al mateix banc que els nostres. L’eufemístic espai de benvinguda respon a aquesta lògica. Si hi han de ser, que no molestin.
Francament, i aquí no carrego la culpa als polítics, que, al cap i a la fi, fan allò que la gent no gosa admetre, entre tots plegats, ens ho hauríem de fer mirar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No creus que si aquest nens immigrants fossin fills de Jeques àrabs hi haurien problemes? És problema de religions , de diferents ètnies o purament econòmics i de classes socials?
jo ho veig si arriba un de fora amb 12 i no sap parlar ni català ni castellà entenc que preparar-lo en una aula del mateix centre pq pugui entendre és el camí…
si jo vaig a holanda i tinc que entrar en una aula per majors de 25 anys potser que primer foti un curset d’holandes oi?
jo ho veig així primer aprendre la llengua i després com un alumne més ….
si el fots directament estàs donant els 50 minuts i al mateix moment que entengui el que li diguis….. no em sembla una bona opció…
és habitual tenir en una clase més espavilats en aquella asignatura i en un altre uns altre però sino entenen el que dius no anem enlloc——–…..>