Haikus

” No hi ha res més perniciós que un ideal i res tan alliberador com una realitat, sigui quina sigui […] El somni sempre s’escapa: és evanescent, incopsable. La realitat, en canvi, no fuig, som nosaltres que en fugim d’ella […]

En l’amor autèntic no s’espera res de l’altre, en el romàntic, sí. Encara més: l’amor romàntic és, essencialment, l’esperança que la nostra parella ens doni la felicitat. Sobrecarreguem l’altre amb les nostres expectatives quan ens enamorem. I són tantes les expectatives que carreguem sobre la persona estimada que al final, d’ell o d’ella, no en queda pràcticament res. […]

Per això solem passar tan ràpidament de l’enomarement a l’odi o a la indiferència, perquè ningú no pot acomplir unes expectatives tan monstruoses. […]

La persona estimada no hi és perquè no ens perdem, sinó per perdre’s junts; per viure en companyia l’alliberadora aventura de la perdició.”

(Pablo d’Ors:  Biografia del silenci)

Al llançar l’ham,

les estrelles vacil·len

damunt del llac.