L’escala blanca
No sé si trobaré mai més
aquells graons blancs.
de l’escala fosa al meu darrera.
Encara sento l’alè insistent
d’aquella nit de lluna negra.
Al darrera, pesant,
seguint els meus batecs.
Només el teu càlid mantell
sense malsons ni recances,
fa que despuntin brins
de verdes fulles.
31 de juliol 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!