Espai de Dissidència

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h3
{mso-style-next:Normal;
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:3.0pt;
margin-left:36.0pt;
text-indent:-18.0pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-list:l0 level1 lfo1;
tab-stops:list 36.0pt;
font-size:13.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
span.text
{mso-style-name:text;}
span.titol
{mso-style-name:titol;}
span.postbody
{mso-style-name:postbody;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:2124765722;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1633000614 -1375840126 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-style-link:”Título 3″;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>

He deixat
de banda el meu blog algunes setmanes. Espero que els meus lectors habituals
sabreu disculpar-me. He passat dues setmanes i mitja viatjant pel Canadà, un
país absolutament recomanable, un plaer per als sentits, i en termes kavafians,
un port per adquirir coneixements.

Atesa la
meva condició estricta de turista, la meva mirada ha d’ésser necessàriament
superficial. I quan es viatja amb família i amics, es potencia l’aïllament
grupal, fet que al seu torn potencia un cert tancament pel país que es visita.
És per això que resulta  fàcil emetre
judicis poc contrastats.

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h3
{mso-style-next:Normal;
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:3.0pt;
margin-left:36.0pt;
text-indent:-18.0pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-list:l0 level1 lfo1;
tab-stops:list 36.0pt;
font-size:13.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
span.text
{mso-style-name:text;}
span.titol
{mso-style-name:titol;}
span.postbody
{mso-style-name:postbody;}
@page Section1
{size:21.0cm 842.0pt;
margin:3.0cm 3.0cm 3.0cm 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:2124765722;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1633000614 -1375840126 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-style-link:”Título 3″;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>

De tota
manera, puc confessar que el Canadà en general, i el Québéc en particular
resulten un país fascinant i de visita absolutament recomanable. El cas del
país francòfon d’ultramar, on m’hi vaig passar tres quartes parts dels més de
quatre mil quilòmetres que vaig conduir a bord d’un Dodge Gran Caravan
fa que tingui un gran record, ple de calidesa –malgrat un temps atmosfèric
abominable-, amb gent amable, comunicativa i un paisatge enlluernador.

La
primera impressió sobre Québéc és ambígua. D’una banda, l’ambient, el paisatge,
l’atmosfera és absolutament nordamericana. De l’altra, et parlen en francès.
Hom arriba a la conclusió d’una Nord-Amèrica en francès. O almenys aquesta era
la impressió que vaig tenir en el moment en què des d’una emissora anava
escoltant música “country” en francès, amb les mateixes lletres que podrien
escriure’s a Nashville.

La
segona, la gran diferència que hi ha entre l’ambient urbà de les grans ciutats
com Montréal o Québéc –per cert, en plena celebració del seu 400 aniversari- i
l’extens entorn rural. Tot i que Canadà és descrit a bastament com una societat
altament multicultural, a la Gaspésie, a la vall del riu Sant Llorenç, era pràcticament
monocolor i tan francòfona, que fins i tot era difícil que els propietaris dels
hotels poguessin parlar anglès. De fet, segons vaig llegir, i jo diria que
comprovar, únicament un de cada cinc ciutadans quebequesos té prou competència
lingüística en anglès. Això trenca amb tots els esquemes de bilingüisme que
tenim per aquí.

Cosa
curiosa, a Ontario, l’altre estat que vaig trepitjar, i imagino que a la resta
del Canadà, tot document públic, tot llibre d’instruccions o prospete, era
redactat en ambdues llengües, cosa que significa un tracte, com a mínim, més
respectuós, per part de l’estat, a l’especificitat quebequesa. De fet, em penso
que la potència de l’independentisme quebequès és el que deu haver forçat un
sentiment d’escrupulós respecte a la identitat del Québéc per part de l’estat.

Cosa
curiosa, ara que governen els liberals a l’entorn d’Stéphane Dion, admirat pel
PSC d’aquí, les joventuts del partit, que tot just celebraven un Congrés a
Shebrooke, no massa lluny de la realment multicultural Montréal, reclamaven la
immersió lingüística en anglès a les escoles, a partir del 12 anys, per evitar
precisament això, el poc coneixement d’aquesta llengua al Québéc. No semblava
gratuïta aquesta opció, empesa per un partit la funció del qual és neutralitzar
el fet diferencial quebequès. Sobre això, una altra qüestió. El bilingüisme
entre dues llengües de naturalesa tan diferent no és fàcil, i hi ha barreres en
la capacitat filològica que farà qualsevol projecte de fomentar el trilingüisme
a casa nostra fracassar, o encara pitjor, fomentar el fracàs escolar
precisament a la província canadenca on aquest és inferior.

En fi,
com diuen per “La belle province”, “Je me souviens”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!