Espai de Dissidència

Comentari en paral·lel dels llibres de Francesc Foguet; Margarida Xirgu. Una vocació indomable, Pòrtic, Barcelona, 2002, 160 pp. i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite. De Badalona a Punta Ballena, Museu Badalona, 2010, 404 pp.

Que Margarida Xirgu és una de les catalanes universals i un dels personatges més transcendents del segle XX, ningú no ho dubta. Que els detalls de la seva biografia i les circumstàncies que provocaren polèmiques al voltant de la seva imatge són fets majoritàriament desconeguts, tampoc. És per això que, com a personatge esmunyedís, al qual se li ha dedicat unes quantes desenes de recerques, el seu biògraf més incondicional, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, el linyolenc Francesc Foguet, no li hagi dedicat una biografia, sinó dues.
La primera de les biografies va arribar a les meves mans fa meny d’un any. Era una recerca molt ben escrita, en què l’autor feia una aproximació a la dimensió pública del personatge, i també a les diferens relacions amb personatges fonamentals del teatre espanyol i català; Jacinto Benavente, Valle Inclán, Unamuno, Guimerà, Iglésies, Azaña i sobretot, una esplèndida i tràgica història d’amistat amb Federico García Lorca.
Aquesta obra primerenca d’aquest investigador de la història del teatre s’aproximava literàriament al mite, des d’una perspectiva ben llegidora, i que ens incorporava esplèndidament Xirgu en el seu context. Potser abusava de fonts secundàries i bevia de la mirada de les memòries de diversos personatges coetanis, així com de les múltiples entrevistes des de fonts principalment hispàniques.
Vuit anys després, Foguet ens presenta un nou llibre centrat en el personatge. És menys biogràfic i més analític. En una edició de qualitat anglosaxona, amb un paper d’altíssima qualitat i amb desenes de fotografies i reproduccions documentals (un veritable llibre de col·leccionista) el Museu de Badalona revisita el personatge que passava llargues temporades a la ciutat, a prop del mar. L’aproximació al personatge, vuit anys després, potser és menys complaent, sense deixar de ser respectuosa amb un dels personatges fonamentals de la història catalana, i malgrat tot, no massa ben conegut. En certa mesura, el seu exili, podríem dir que encara perdura.
Foguet, en aquest segon llibre, no defuig l’aprofundiment de les polèmiques entre l’escena teatral madrilenya i la catalana, i també ens mostra amb major detall el nivell de crispació que suscita entre l’Espanya eterna l’establiment de la república, i com el nivell d’intolerància, que farceix de disgustos la trajectòria de l’emblemàtica actriu, arriba a uns nivells de fonamentalisme que recorden sens dubte els apocal·líptics defensors de la submissió com a forma de vida. També complementa, ben segur a partir de l’enriquiment documental en fons d’altres països, la seva etapa llatinoamericana i el agredolç exili uruguaià, al xalet de Punta Ballena, on es va preparar tantes vegades un retorn que, a més de quaranta anys de la seva mort, encara no s’ha esdevingut.
Dos grans llibres que es complementen en tractar tornar al cànon teatral català una actriu que tingué un elevat nivell de compromís artístic i personal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!