Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Abans de marxar de vacances vaig fer la preceptiva visita a la llibreria del barri. Com sempre, calia noliejar les maletes amb bones dosis de lectures de registres diversos. El primer de tots, i que aconseguí acaparar tot el meu interès fou El professor, del recentment traspassat Frank McCourt. Feia alguns anys havia estat publicat i vaig estar temptat de llegir-lo. Abans de passejar-me per Limerick, l’estiu del 2006 vaig quedar colpit per Les cendres d’Àngela i la capacitat efectista i la narrativa sense complexos d’aquest irlandès americà.
Hi ha pocs casos en què l’escriptor em cau bé des de la primera plana. McCourt, des del seu desacompexament n’era un. La tria d’aquest estiu fou encertada. Com a paradigma de l’emergent literatura del jo, -ja passava amb l’obra completa de l’autor-, El professor és la crònica de la seva experiència com a docent en diversos instituts de Nova York. És alhora un retrat entre irònic i emprenyat del sistema educatiu anglosaxó, aquest que ens han acabat imposatn a còpia de LECs i Bolonyes. I no en surt precisament ben parat.
McCourt denuncia un sistema educatiu profundament desigual, on la classe social marca una tipologia d’escola molt determinada i la igualtat d’oportunitats és pura entel•lèquia. Si ets pobre d’un gueto, no en sortiràs pas i rebràs pinso pedagògic a còpia de competències i hailitats per obeir sense reflexió. Si ets de casa bona, rebràs coneixements sofisticats. En qualsevol cas, el docent, el professor és un loser, algú, normalment de classe baixa que no ha trobat res. Algú sotmès absolutament al caprici i la mediocritat del director.
McCourt es rebel•la contra aquesta situació, les proves, les avaluacions, les inspeccions,… i com a professor de llengua, es dedica a explicar històries. La seva miserable infantesa a Irlanda, la seva experiència com a descaregador al moll, l’època a l’exèrcit. Els seus alumnes l’imiten. Mentrestant, l’autor ens il•lustra sobre l’escàs prestigi de la professió docent. És lògic, als Estats Units, com en el sistema anglosaxó que importem a marxes forçades, l’opinió del professor no compta per a res. Esdevè una mera corrent de transmissió d’un director buròcrata, que alhora és un fidel aplicador de les estúpides normatives polítiques en un sistema on, si ets intel•ligent i pobre, ja caldrà que amaguis els teus coneixements.
A banda de l’evident crítica al sistema, McCourt fa de McCourt. Continua amb les seves memòries. La seva conflictiva relació amb el món literari novaiorquès, els seus problemes amb les dones, la seva relació amb la literatura. Tot plegat, adobat per l’acidesa d’un autor escèptic i tardà. La mort de McCourt he de reconèixer que em va afectar, perquè tinc la impressió que tot el patiment acumulat en una vida de misèria i escàs reconeixement no li fou prou compensat en vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
The supreme happiness of timberland men’s 6 inch life is the conviction that we are sale timberland loved.There is nothing permanent except change timberland classic There is no such timberland boots uk thing as darkness; only a failure to see. No man is happy cheap timberland boots who does not think himself so. http://www.timberlander.com/