Espai de Dissidència

Un llibre recent de Manuel de Puelles (Problemas actuales de política educativa,
2006) ens recordava que l’escolarització universal i inclusiva és un
fenomen estrictament recent i, com a tal, fràgil. El món desenvolpat
només va permetre l’accés general als estudis secundaris, i en menor
grau universitaris, des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, i,
a Espanya, únicament des de fa una generació. És només des de
l’extensió dels drets socials en el context dels «trenta gloriosos de
1945-1975», a què fa referència Eric Hobsbawn (1995), que l’estat del
benestar inclou la participació de la ciutadania en la cultura
estàndard com un dels eixos bàsics. Això inclou l’accés al model de
llengua hegemònic, al coneixement dels principals referents culturals,
i a l’adquisició de competències complexes i variades que permeten
l’individu llegir i interpretar continguts profunds.
Continua…
La continuació de l’article és un original publicat al blog d’Argumenta. Un dels millors blogs de vilaweb que mereix ésser consultat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!