Espai de Dissidència

Desenganyem-nos. El que avui es perpetra al Congrés dels Diputats no és cap reforma, sinó una contrareforma! No es tracta del sentit progressiu en el sentit hegelià del terme, sinó una regressió vers els valors empresarials que descriví amb gran precisió Charles Dickens. No està motivat per solventar problemes, sinó per satisfer la cobdícia dels que ja tenen molt i volen més. No està inspirat per cap idea ètica, sinó per la moral de l’Opus Dei, encaparrada en la idea del patiment i l’obediència dels treballadors, i per la doctrina social dels Legionarios de Cristo i el líder de la seva secta, Maciel, que busca en l’abús sexual als menors una metàfora del que ha esdevingut la mentalitat empresarial d’aquest país.
La nostra esquerra no és còmplice, sinó autora. La nostra societat deriva vers una estructura anterior a la Revolució Francesa, vers aquella aristocràcia, d’abans de la guillotina en què creien que si els pobres no tenien pa, mengessin brioix.
Avui s’està cometent un crim. Ras i curt, el govern espanyol ha decidit sacrificar qui treballa per satisfer qui especula.
Ja ho diu el nostre himne nacional: Ara és hora segadors / ara és hora d’estar alerta / per quan vingui un altre juny / esmolem ben bé l’eina / (…) com fem caure espigues d’or / quan convé seguem cadenes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!