MÉS QUE UNA CONFEDERACIÓ
Ferran Aisa, CNT, La força obrera de Catalunya. Base, Barcelona, 2013, 335 pp.
A mesura que la Transició anava imposant els seus silencis, la CNT –i l’herència llibertària en general– va anar desapareixent dels àmbits d’estudi. Tanmateix, a partir de finals dels noranta, a mesura que les primeres esquerdes es feien visibles en els defectes constructius de l’arquitectura constitucional, i que joves generacions d’investigadors anaven interessant-se per un fenomen escassament estudiat, van començar a tractar-se l’anarquisme en els diferents vessants culturals, antropològics, de gènere, socials, ecològics, o d’àmbits que havien estat menystinguts per la historiografia anterior.
L’actualitat, condicionada per la fallida del sistema polític i sindical, empeny a revisar el passat, i tornar a examinar –aquest cop amb més i millor documentació, i menys prejudicis– l’emblemàtica CNT, la força obrera nominalment ibèrica, i en el fons catalana d’epicentre barceloní. Diversos treballs estan en marxa. Un dels més interessants ens l’ofereix Ferran Aisa, potser el més estajanovista dels historiadors en actiu i que representa, alhora, un punt de contacte entre el món acadèmic i militant.
El llibre que acaba de publicar, no només aborda la història purament institucional. Aisa recull bona part de les aportacions de les darreres dècades sobre els diversos fenòmens que contextualitzen l’acció anarcosindicalista. L’autor, hi afegeix a bastament ingredients d’història cultural –àmbit on excel·leix i divulgat diversos assaigs–, fet que ens ajuda a disposar d’una CNT en 3-D, i que ens permet acolorir les fotografies en blanc i negre que sovint ens oferien entre camps enfrontats. La conclusió d’aquesta revisió del gran sindicat és que, la clau de l’èxit, arrelament, i capacitat de supervivència malgrat circumstàncies adverses, fou aquesta, que la CNT no fou un sindicat, sinó molt més. Fou una entitat global que articulà institucionalment una contrasocietat en coexistència –i conflicte– contra l’estat oficial, l’estructura de classes i el sistema econòmic. Una contrasocietat on no només es defensaven amb mecanismes d’acció i participació directa els aspectes estrictament laborals, sinó que esdevenien espais de sociabilitat, àmbit formatiu, país de solidaritat, i mecanisme d’integració social. Sense pretendre-ho, Aisa, escrivint des de la desolació del present, ens ha ofert un vessant pedagògic. Al cap i a la fi, la CNT esdevé una lliçó del passat aplicable al present.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!