Crec recordar que el discurs reial de la vetlla de Nadal ha esdevingut com una tradició més, desposseïda de significat, com l’encesa de llums dels carrers comercials o el primer anunci de torró. És per això que em meravella la capacitat d’anàlisi d’alguns opinadors i tertulians, que examinen, com antics kreminòlegs sobre la significança d’aquest
Malgrat que es commemora el centenari de la Primera Guerra Mundial, l’efemèride no ha suscitat massa debat públic sobre els motius que portaren Europa a la seva temptativa de suïcidi. I tanmateix, el 1914 manté inquietants paral·lelismes amb la situació actual. Llavors, el continent estava compost majoritàriament per estats que es disputaven l’hegemonia regional i
Particularment, em va agradar el moment en què Artur Mas i David Fernández es van fondre en una abraçada. Penso que humanitza a dues persones separades per les circumstàncies polítiques i personals, i unides en un moment d’extraordinària tensió. Em va agradar, perquè més enllà de les òbvies diferències, van simbolitzar la sinèrgia d’un país
A vegades m’agrada definir al fenomen Podemos com a “la venjança dels primers de la classe”. No ens enganyem, bona part del nucli fundador del partit podrien ésser classificats com a “JASP”, “Jóvenes, Aunque Sobradamente Preparados” que recorda la campanya publicitària del Renault Clio de mitjans de la dècada dels noranta. Són joves, saben idiomes,
Aquest matí la Mònica Terribas m’ha entrevistat per demanar-me l’opinió sobre la detenció d’onze persones i el registre de la Kasa de la Muntanya. També, amb bon criteri professional, m’ha preguntat sobre la situació actual de l’anarquisme a Catalunya, i sobre el rerefons de la dissidència política i social que el moviment representa. Us passo
Si bé l’evolució de l’escola pública de vocació democràtica es pot considerar com a la història d’un èxit, la política educativa de les darreres dècades ha estat un fracàs. L’esforç col·lectiu de docents, famílies i alumnes ha dignificat l’educació i cultura del nostre país. En contraposició, els excessos legislatius, tant provinents de Madrid com de
Carme Molinero, Pere Ysàs, La cuestión catalana. Cataluña en la transición española, Crítica, Barcelona, 2014, 374 pp. En els darrers anys, amb l’enèsima col·lisió Espanya-Catalunya, sembla que descobrim la sopa d’all. Tanmateix, i malgrat la història, les societats tendeixen a autoenganyar-se amb gran facilitat. El relat triomfant de la Transició, capaç d’anestesiar al llarg de
Nota: reportatge publicat al Setmanari La Directa Devia ser un dissabte de gener de 1999. Aleshores recollia compulsivament material i testimonis per plantejar una encara indeterminada tesi doctoral sobre aspectes culturals i filosòfics de l’anarquisme històric. Després de moltes reticències, vaig acordar una trobada amb Diego Camacho Escámez (Almeria, 1921 – Barcelona, 2009), identitat administrativa
Crec que el poble de Catalunya ho va dir clarament, i ni la classe política, ni l’opinió publicada, ni tan sols la pròpia gent activa en el procés ho acaba d’entendre: el 9 de novembre vam votar favorablement per la independència. El veredicte fou inapel·lable. Els factors que enterboleixen la consulta (manca de garanties, absència
Michael Seidman, Los obreros contra el trabajo. Barcelona y París bajo el Frente Popular, Pepitas de Calabaza, Logroño, 2014, 540 pp. El misteri historiogràfic de l’ocultació de la revolució llibertària de 1936 fa que tesis doctorals com la del nord-americà Michael Seidman (Filadèlfia, 1950) passessin desapercebudes. Manel Aisa, des de la biblioteca de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
Explica l’historiador John Darwin que els imperis són la fórmula d’organització estatal més comuna. Coherentment al seu cognom, també recorda que com tota espècie, el destí d’aquests és l’extinció. Atès que l’horror del segle XX abaixà els fums a qui reivindicava amb entusiasme aquesta organització del poder, avui els imperis tenen mala premsa. Tanmateix hi
Si mai acaben fent un serial televisiu sobre el procés independentista, ben segur, desbordarà la capacitat creativa dels guionistes de l’HBO o Netflix. La tensió narrativa, els girs argumentals, els personatges carismàtics en situacions dramàtiques, la sensació de ballar a la vora de l’abisme no fan decaure l’interès. El discurs d’ahir, al Fòrum, del President,
Josep Fontana, El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI, Pasado y Presente, Barcelona, 2013, 232 pp. Probablement un dels llibres d’història més destacats dels primers anys del segle fou Por el bien del imperio, una mena de crònica pessimista des de la fi de
Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar
Tot ha passat molt de pressa. Devien ser cap a les 11:20 quan, després de fer cua a l’Escola d’Hosteleria de Girona, un grup de nois joves, alguns amb la cara tapada, altres amb caputxes, xandall (no recordo si sis o vuit) s’han colat i han entrat al centre. Tothom veia que la cosa feia