Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

24 de desembre de 2014
1 comentari

Abraçades

Particularment, em va agradar el moment en què Artur Mas i David Fernández es van fondre en una abraçada. Penso que humanitza a dues persones separades per les circumstàncies polítiques i personals, i unides en un moment d’extraordinària tensió. Em va agradar, perquè més enllà de les òbvies diferències, van simbolitzar la sinèrgia d’un país que, si bé amb interessos contraposats, sap que no anirà enlloc si no va junt. Per això, el discurs gens improvisat de Pablo Iglesias de diumenge passat em va fer mal. Em va fer mal, per la voluntat explícita d’ofendre el diputat de la CUP, a qui he tingut el privilegi de tractar personalment, i també perquè revela una actitud política extrema i una vocació sectària. Com si fos recriminable la idea de relacionar-se amb persones diferents. Com si calgués reprimir els nostres sentiments personals en detriment de causes elevades. Com si haguéssim de reprimir la nostra voluntat de diàleg.

També em va fer mal que tractés el president com un enemic amb el qual no li podem reconèixer ni la interlocució. Això em preocupa sincerament, perquè Artur Mas i Convergència són persona i institució totalment respectables, amb els quals es pot coincidir o no. Amb els quals podem establir conflictes molt durs (en els quals, personalment, he participat). Tanmateix, agradi o no, persona i partit representen a una part molt substancial de la societat catalana, també a sectors socials diversos i

Sin título

plurals, amb qui qualsevol de nosaltres comparteix feina, veïnatge i amistats. I, certament, malgrat els meus orígens de classe treballadora, malgrat les meves simpaties vers el món llibertari, malgrat les meves idees igualitaristes, ho confesso, tinc una bona colla d’amics convergents. Amics de fa molts anys, a qui m’estimo profundament, i a qui m’uneixen moltes experiències compartides. Amics amb els quals, malgrat les moltes discrepàncies i interessos divergents, em sento ben a gust caminant al seu costat, i ells al meu. Perquè el món, a diferència del que molts voldrien pintar, no és en blanc i negre, sinó que hi ha una infinitud de cromatismes. Perquè sovint hi ha coincidències sospitades en el nostre pensament. Perquè el fet de sostenir unes idees o altres no ens fan millors o pitjors persones.

Acto-Podemos-Barcelona-Pablo-Iglesias_EDIIMA20141221_0330_4

 

Em va agradar l’abraçada Mas Fernández, perquè simbolitza això. Podem tenir visions més allunyades del món, encara que aquest és sempre farcit de paradoxes. I perquè, malgrat que l’èpica revolucionària quedi molt bé en les pel·lícules del realisme soviètic, tota revolució que pretengui tenir èxit cal que compti amb aliances i complicitats. Abraçar en Mas no implica compartir les seves idees o projectes polítics, tanmateix pot significar que, per arribar lluny, cal caminar plegats. Al cap i a la fi, qualsevol transformació necessita que diverses ideologies i classes socials arribin a un mínim d’acords. Ara per ara, malgrat la retòrica revolucionària de molts, allò que se’n diu l’esquerra anticapitalista no és majoritària. Ans al contrari, la seva inseguretat patològica, les seves contradiccions i una freudiana tendència al sectarisme no la posa en les millors condicions per liderar cap procés (ni nacional, ni social). Per assolir un mínim d’objectius polítics i socials (i em penso que el decàleg proposat pel Procés Constituent és el programa mínim en el qual molts hi estaríem d’acord), cal una sinèrgia de conservadors, socialdemòcrates, catalanistes estil teresines, cínics, escèptics, convergents, generosos i revolucionaris.

Potser és això. Pablo Iglesias, home d’extraordinària intel·ligència i carisma venia a això. A fer avortar la voluntat de fer una revolució tranquil·la simbolitzada en un gest d’d’afecte. A aquest pas, prohibiran els teletubbies.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!