El PDeCat, flotant en la confusió

Les darreres accions protagonitzades per membres del PDeCat no ajuden massa a orientar als seus possibles votants cap a on vol anar aquest partit. D’una banda, la votació al Congrés sobre el nou “cupo” basc, l’altra la presència de Santi Vila (que continua essent membre del PDeCat) en un acte de la patronal catalana on intervenia Rajoy, amb salutació personal inclosa.

De la votació sobre el “cupo” basc, no crec que el possible votant entengui res, sobretot després de l’actuació (o simulació) d’Urkullu en una mediació amb Madrid després del dia 10-O, els fruits de la qual (si va existir, doncs fins ara no ens han indicat cap prova que ho demostri) són perfectament constatables per la seva inexistència. El PDeCat no sols ha votat a favor del nou “cupo”, sinó que a més ha sortit a defensar-lo (com si el PNB no pogués fer solet) amb vehemència per part d’una persona com l’alcalde de Tortosa, que en un atac de “coherència”, s’ha negat repetidament a retirar el monument franquista de la seva ciutat.  Em pregunto si no tenien els del PDeCat ningú més per fer aquesta intervenció, sobretot en aquests moments, quan ja ha començat de fet la campanya electoral? Encara més, a canvi de què li han donat el seu suport al pacte de PNB i PP? De moment, res no han dit, ni sembla que ho vulguin fer, però tot apunta que a canvi de res. Realment, els del PDeCat no han après cap lliçó de tot això que ha passat? Encara no han copsat que el PNB mai regala els seus vots? Ah, bé, poden argumentar que es basa en la històrica amistat amb el PNB (els fruits de la qual són perfectament comprovables a favor de qui bescanten). No han copsat ni per un moment que el nou “cupo” basc encara ens perjudica més que l’actual situació? Perquè els recursos que es destinaran al seu millorament, d’on es pensen que sortiran? Més estranya ha estat l’actitud d’ERC, que votant a favor, no ha donat cap explicació convincent (collonut!), com si els votants no li importessin res. O bé tots plegats ens prenen per “tontos” útils, o no ho són més perquè no s’entrenen.

No li costava gens al PDeCat fer el mateix que Compromís. No sols hagués servit per donar un avís seriós als del PNB (que per cert, han vist com li votaven en contra els de Bildu). Sinó també per posar de relleu l’injust sistema de finançament actual. En aquesta nova etapa que s’ha obert no podem regalar res, ni pressuposar res. Si de veritat ens creiem que volem ser un Estat, comencem a comportar-nos com a tal, i això vol dir, defensar sobretot els nostres interessos, i deixar la ideologia i la solidaritat pels romàntics. Per si encara no s’ho creuen, l’Estat és una cosa molt seriosa, i fer-lo quan encara no el tens, encara més. Quan aprendrem a jugar a favor nostre? i no a la contra, com quan CiU va aprovar la llei d’estabilitat pressupostària, que ara li serveix a Montoro per tenir intervinguts els comptes de la Generalitat fins que ell vulgui?

Tampoc no ha de ser gaire encoratjador pel votant sobiranista veure a Santi Vila xerrant durant 12 segons amb Mariano Rajoy, el qual se li va atansar expressament. Potser per donar-li les gràcies pels serveis prestats? Però desorienta també que el desqualifiqui l’ex-consellera Munté, que precisament va saltar del vaixell en un moment més oportú, per quin motiu? Algun dia potser es dignaran d’explicar-ho al pacient i maltractat votant sobiranista, al qual mostren tan poc respecte amb tota aquesta mena d’actes (les paraules són més boniques, però no es corresponen després amb els fets). Si encara els hi queda algun bon tècnic en màrqueting electoral (i se’l volen escoltar), la gent del PDeCat no fa massa esforços per incentivar el seu vot.

Afegeix un comentari