AL PARADÍS FERM DELS TEUS LLAVIS…







AIGUA D’ESTIMA by Pura Maria Garcia







Va ser,

al paradís ferm dels teus llavis

on els discursos,

desfets,

es convertiren

en lloc on refugiar-me.

No ens calien els gestos.

La vesprada

era el lent viarany

que ahir ens dibuixava.

Entre els instants,

la pluja era,

tot de sobte,

aigua d’estima,

l’antònim d’allò efímer.



Per sentir la música que acompanya el poema, cliqueu MÚSICA I SONS





 

LA MAR


PIEL DE AGUA by Pura María García




S’acosta la
mar.

Hi va
acostant-se el blau

camí aquàtic
que l’engendra.

Les ones
tremolen

sota la
pell d’aigua

que infon
la vida nua

sobre la
terra ferma.

S’acosta la
mar.

Li cal la
veu de l’ànima

que, a
glops de desig,

la fa despietada
i silent

síl·laba
d’aigua.

 

 


AMB LA PARAULA


Amb l’arma més poderosa, junt amb la idea i la carícia, la paraula, vull donar les gràcies a tots i totes qui vos heu detingut en algun tram de la senda sense fronteres que és aquest blogg.

Vos agraïsc que hàgeu cercat, i espere que trobat, sensibilitat, sensualitat, poètica i incitació en algun dels 287 posts que he anat escrivint des que un dimecres 1 d’abril, fa 2 anys i mig, vaig decidir mostrar-me, paraula a paraula en un espill de veritat on, sense pudor i complicitat, sóc qui llegiu i imagineu. Va ser una data especial on vaig acceptar un repte creatiu, un acte interminable i preciós de catarsi emocional i íntim.

Gràcies, especialment hui, traspassades les 100.000 lectures a les entrades i les més de 54.000 visites a la portada.