Publicat el 27 d'octubre de 2011
AL PARADÍS FERM DELS TEUS LLAVIS…
AIGUA D’ESTIMA by Pura Maria Garcia
Va ser,
al paradís ferm dels teus llavis
on els discursos,
desfets,
es convertiren
en lloc on refugiar-me.
No ens calien els gestos.
La vesprada
era el lent viarany
que ahir ens dibuixava.
Entre els instants,
la pluja era,
tot de sobte,
aigua d’estima,
l’antònim d’allò efímer.
Per sentir la música que acompanya el poema, cliqueu MÚSICA I SONS
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
… aigua viva