Han passat les hores
Han passat les hores d’ençà que, als secans, ha esclatat la claror de bell nou.
Han passat les hores d’ençà que, als secans, ha esclatat la claror de bell nou.
No sé per què les anomenem ‘hores bruixes’. Sigui com sigui, és un bon moment per a recollir-se cap endins i observar els contrastos del nostre entorn.
Sentir, emocionar-se, percebre, creure, intuïr… Totes les paraules que es refereixen a la incertesa de tot allò Diví. I jo penso que la postura més honesta, l’actitud més senzilla (i no per desconeixement de les fonts) al respecte, és proclamar que ‘no ho sé’, la qual cosa no exclou una particular creença, una sospita, i
Sóc del parer que les ciutats més grans del Planeta i els pobles més menuts del mateix haurien de plantejar-se dedicar una plaça cèntrica i peatonal a la Viquipèdia, que és allò més bo i potent que hi ha a la xarxa. I que tots los manaires d’ara i després asseguressin que a les escoles
Avui tots i totes mos deleitem amb les fotografies que la NASA i milers d’aficionats i curiosos d’arreu del món -com jo- fan anar amunt i avall de la xarxa. Prou s’ho val, el fet.