Els capvespres del diumenge no són melancònics, sinó lents. No hi ha diumenges avorrits, sinó lents, estables. Avui és el dia que en faig trenta-vuit i sospito que voldria per sempre un aniversari com el d’enguany. Sense gaires cerimònies, amb converses amables i pausades. Anar passant les hores, les coses senzilles, per sempre. El meu
Ara que els ametlers comencen a florir.
Manca poc més de dos quarts per a que surte el sol, segons lo calendari, però si guaito per la finestra veig com clareja a l’horitzó. Quan bufa fort lo Llevant, la claror del sol és segura. Lo cel està net de nuvolades. Però això és un Mestral, diria, malgrat la claror siga completa. Precisament
‘Mai és negre el cel del Nord’, cantaven els Lax’n Busto.
El Gran Diccionari de la Lengua Catalana defineix ‘munidalització’ com el ‘procés pel qual un fenòmen polític, econòmic, social o cultural esdevé d’àmbit mundial’. Per la seua banda, l’Enciclòpedia ens diu que es tracta del ‘desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques a escala mundial’. En ambdós casos, els matisos no alteren el significat
Ahir em referia a les postes de sol des dels secans d’Ulldecona i avui m’abelleix fer-vos esment de les albades a Les Cases. La primera volta que vaig contemplar una albada va ser des de la xalaneta de mon tio. Un dia, quan encara era de nit, va venir a despertar-me mon tio. Anar amb
Han passat les hores d’ençà que, als secans, ha esclatat la claror de bell nou.