En Dic és un gos de rabera, un gos del tio Morrongo que es passa el dia envoltat d’un centenar d’ovelles ‘lacones’ i tres cabres ‘alpines’. Fa forces anys que conec en Dic (si navegueu pel bloc a través de les etiquetes podeu veure’n més fotografies), sempre tranquil i servil al seu pastor. En Dic
Fa uns anys enrere, los pastors passaven moltes nits i molts dies seguits a les muntanyes i les serralades. Eren los transhumants, però no tots. Molt sovint la majoria, per circunstàncies estrictes relacionades amb lo benestar del ramat, que passava obligadament per disposar d’aigua i aliment ben a l’abast, romanien setmanes senceres a dalt de
‘Digues-me, amor de la meva ànima, on pastures el ramat, on el fas reposar quan és migdia, perquè no vagi perduda darrere els ramats dels teus companys.’ Càntic dels càntics, 1-7.
Fer net, per motius higiènics i per una qüestió d’estricta física del benestar. Cal, és necessari. És just. La biologia és sàvia perquè, al cap i a la fi, som Biologia i tota la colla de ciències més que no sabré resoldre mai per manca d’interès o d’aptitud, tampoc enganyaré a ningú. Brillo.
‘Tinc ganes, unes ganes horribles, d’olorar això: el fem dels estables amuntegat en un camp d’aquells que recorde de sobte a Beniferri. Una olor que m’indica aquells camins, finíssims, que feien, en les caixes de sabates, els cucs de seda per damunt de tomellos ben secs. La caixa de sabates amb un forat damunt. I mon pare venia amb un
Quan era massa menut per anar amb bicicleta pel poble a soles, anava amb bicicleta al racó de la Conxín, la qual tenia la paciència de només maldar-me i fer baixar tots los sants quan ja era una evidència que havia acabat amb les seues floreres del petit hort del costat de ca seua. Al