Solcades

Fa uns anys enrere, los pastors passaven moltes nits i molts dies seguits a les muntanyes i les serralades.

Eren los transhumants, però no tots. Molt sovint la majoria, per circunstàncies estrictes relacionades amb lo benestar del ramat, que passava obligadament per disposar d’aigua i aliment ben a l’abast, romanien setmanes senceres a dalt de la serra: Tot l’estiu fins la tardor.

Amb quatre pedres i molta traça, s’alçaven ben orientats uns paravents imponents, molts dels quals encara es conserven arreu de les comarques de l’Ebre.

Certament, hi ha una arquitectura pastoril: Cisternes, basses, aljubs, corrals i corralets, arneres de marge, tancaments de coves i baumes, paravents. Fites, marrades, caminets i senderes a banda dels lligallos coneguts.

Avui, a la Catalunya Nord, uns joves pastors guarden ramats a l’estiu, a les valls més altes de la frontera amb França. És una feina de temporada, viuen a un refugi amb milers de caps de ramats, són proveïts a través d’uns helicòpters i gràcies als mastins els ossos s’ho pensen dues vegades abans de deixar-se vore.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!