Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
La condemna a tres anys, per part del Tribunal Suprem, a diversos participants en les mobilitzacions al voltant del Parlament el 2011 no mereix altre qualificatiu de vandalisme judicial. Es tracta, ras i curt, d’una deliberada voluntat d’infringir dolor i por entre una dissidència que s’estén als carrers i places, en el món de les idees i en el de l’acció. Una por que, com reclamaven els manifestants, potser està canviant de bàndol. A la manera de la pesca d’arrossegament, els hereus de Torquemada han abusat del seu poder per arruïnar unes quantes vides. Com en el recent cas de Ciutat Morta, l’únic que aconseguiran serà congriar ira i ressentiment. Planyo aquells que no van calcular les forces ni la supèrbia, car potser es poden trobar amb què un canvi de règim faci recaure la justícia popular entre qui es parapeta rere les lleis per escopir arbitrarietat.
Ara bé, si estic especialment indignat és per l’actitud d’alguns catalaníssims intel·lectuals. L’endemà de conèixer-se les condemnes, des d’algunes tertúlies es felicitaven pel resultat. Al més pur estil estalinià, hi ha gent de baixa condició moral que no sap el que és l’empatia. Aplaudint la repressió contra la gent del 15-M, tractant d’imitar el PP. Us ho confesso, no em podia creure com alguns analistes per qui sentia respecte fossin capaços d’avalar aquest acte de vandalisme judicial.
Que em sembli una barbaritat tot plegat, no significa que hagi d’estar d’acord amb la forma amb què s’atacà els diputats del Parlament. Penso que algunes accions van ser un error, que alguns manifestants van actuar injustament. Tanmateix, les democràcies, els estats de dret, tenen l’obligació d’aplicar sancions proporcionades. I, francament, aquell dia ningú no va sortir ferit. Potser sí espantat, potser sí escopit o humiliat, tanmateix, el dret disposa de mecanismes per sancionar aquelles actes amb un mínim sentit de la proporció. Amb un company amb bons coneixements judicials, coincidírem que hagués estat més pertinent treballs socials, fins i tot al propi Parlament.
No hem d’oblidar, a més, el context en el qual es van produir els incidents. Unes retallades brutals que van portar moltíssimes famílies a la misèria i la desesperació. Molts dels damnificats d’aquelles arbitràries mesures, van llevar-se la vida. És així com aquells diputats i diputades que van votar favorablement aquell conjunt de mesures incorren en responsabilitats morals, i considero que també, civils i penals. Per incitació al suïcidi, per alta traïció (es primen els interessos dels entramats mafiosos del deute o d’alguns florentinos corruptors) i per actuar en contra dels propis programes electorals. També es podria inferir que moltes de les persones que van envoltar el Parlament (sense assaltar-lo, cosa que, segons com es miri, podria ser justificable) van exercir el dret a la resistència legítima davant un acte de brutalitat legal, enfront d’un cop d’estat econòmic.
Espero i desitjo que la poca decència que resti dins les estructures administratives i judicials de l’estat faci que el seny s’imposi per damunt la irracionalitat política que teledirigeix el Suprem. Pel bé de tots, també pel seu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Tenir deferència amb el culpable per a pervertir el dret del just, no és correcte”
Proverbis 18:5
Varis punts:
1.- En aquest pais de polítiques, legislació i moral austèra, res de res. El que ha existit i existeix és un lladrocini. Com a exemples tenim els sous vitalicis i altres privilegis a exsenadors, expresidents de parlaments i expresidents de govern. Sumar-hi, també, els més de 13 milions d’euros que cada mes l’Estat dóna a fons perdut a l’Església catòlica apostòlica i romana.
2.- Les retallades a ensenyament, sanitat i afers socials van començar amb el segon govern del tripartit.
3.- La representació dels parlamentaris no és popular 100%, però representen a més persones que no pas els peluts i caps rapats que diuen representar “al poble”. Personalment, a mi els parlamentaris no em representen gaire (no els he votat). Però el no ser representats per aquests parlamentaris, no vol dir tenir carta blanca per agredir-los.
4.- Trobo excessiu 3 anys de pressó per aquestes persones jutgades. Seria millor que fessin feina que tinguès una repercusió a la societat (per exemple, recollida d’escombraries). I també que rebessin educació emocional per admetre que no tothom ha de pensar com un mateix; i explicar-lis què vol dir “respecte”.
5.- I una pregunta als partidaris de fets com aquests: Per quan fareu una recol·lecta per alçar un monument als vostres herois Pavia i Tejero? Cal recordar que molts d’aquests es disfrassen amb la careta d’un altre facinerós [http://ca.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes] que va voler fer volar pels aires el parlament britànic “perquè no era prou catòlic romà”.
Atentament