La terrible crisi sanitària patida pel poble ianomami, provocada per la invasió de milers de buscadors d’or en la seva terra oficialment demarcada, està començant a ser reconduïda pel nou president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva (PT). L’escàndol de cossos esquelètics de nens, homes, dones i avis indígenes castigats per la fam, les malalties i la manca d’assistència havia estat denunciada el gener pel periodisme d’investigació de l’agència de notícies Sumauma.
La catàstrofe humanitària, equiparable al genocidi, fou comprovada sobre el terreny pel nou govern en recent visita oficial. El president Lula creà immediatament un grup de treball amb set ministeris que estan actuant conjuntament per enfrontar la situació provocada per la negligència i el descàs deliberat del govern anterior. (més…)
El govern brasiler ha decretat l’emergència sanitària per tractar de revertir de forma urgent les conseqüències de la manca d’assistència sanitària que afecta la població ianomami a l’estat de Roraima, al nord del país. L’anunci l’ha fet el president Luiz Inácio Lula da Silva després de veure la situació amb els seus propis ulls. Només l’any 2022, 99 nens i nenes ianomamis amb edats entre 1 i 4 anys han mort en el marc de les tensions socials i el clima d’inseguretat produït per l’avenç de la mineria il·legal a la regió. Les morts infantils foren provocades, en la seva majoria, per causes evitables, com són la desnutrició, la pneumònia i la diarrea. També es confirmaren 11.530 casos de malària al Districte Sanitari Especial Indígena ianomami.
“He vingut aquí per assumir un compromís conjuntament amb els nostres ministres. Donarem als pobles indígenes la dignitat que es mereixen. En sanitat, educació, garantint el dret d’anar i venir… Ens prendrem molt seriosament el combat contra la mineria il·legal”, ha dit en una entrevista acompanyat de set ministres, entre ells Sonia Guajajara, cap de la nova cartera ministerial dels Pobles Indígenes.
Avui, 1 de gener del 2023, és un dia històric per al Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva (PT) pren possessió de nou del càrrec de president de la República. Lula retorna a la representació més alta del país després d’un llarg període de crisi i involució política: als quatre anys del govern de l’ultradretà Bolsonaro cal sumar-hi el procés d’impeachment, que va resultar amb el cessament de Dilma Rousseff, dos anys abans.
Per a l’ocasió, més de 120 líders mundials participen de la cerimònia a Brasília, en un senyal de retorn del país a l’escena internacional. Els milers de brasilers que hi assisteixin també podran gaudir d’un concert musical amb desenes de cantants famosos que actuaran de franc. (més…)
El Suprem Tribunal Federal (STF) del Brasil ha considerat que l’exjutge Sérgio Moro, responsable per les condemnes i empresonament de Lula da Silva (PT) no va ser imparcial en el judici de l’expresident. L’efecte immediat serà l’anul·lació de totes les decisions de Moro en el cas del tríplex de Guarujá, així com de les diligències que ell va ordenar en la fase d’investigació.
La decisió favorable a Lula da Silva, per tres vots a dos, ha sigut possible pel canvi de vot de la jutgessa Carmen Lúcia. El procés en qüestió estava al calaix del STF des del 2018 i en aquell moment la jutgessa havia donat raó a Moro. Però amb la represa de la votació a la cort ella ha decidit canviar el sentit del vot considerant que Moro és sospitós en el judici de l’expresident. (més…)
Lula da Silva ha parlat per primera vagada després de la decisió del ministre Edson Fachin del Suprem Tribunal Federal (STF) que va restablir els seus drets polítics. En una concorreguda roda de premsa, l’ex-president ha destacat que no sent odi ni ràbia dels seus perseguidors pel que ha patit i que la seva principal preocupació ara per ara és la situació dels brasilers.
“Sé que vaig ser víctima de la més gran mentida jurídica dels últims cinc-cents anys d’història. Sé que la meva dona, Marisa, va morir a causa de la pressió de l’operació Lava Jato. Em van prohibir visitar el meu germà en un fèretre. Si hi ha un brasiler que té motius per tenir moltes i profundes penes, sóc jo. Però no les tinc. Perquè el patiment que viu el poble brasiler és infinitament més gran que qualsevol delicte que s’hagi comès contra mi”.
Canvi de joc al tauler polític del Brasil. El Suprem Tribunal Federal (STF) ha anul·lat totes les condemnes per corrupció de l’ex-president Lula da Silva (PT) dictades per la Justícia Federal de l’estat del Paraná en relació amb l’Operació Lava Jato. Amb això el petista recupera els seus drets polítics i torna a ser elegible.
Al prendre aquesta decisió, el magistrat Edson Fachin, atén a la petició d’habeas corpus da defensa de Lula feta el novembre del 2020. El jutge ha declarat la manca de competència de la Justícia Federal del Paraná en els casos pels quals Lula fou condemnat el 2017: el triplex do Guarujá, la casa de camp d’Atibaia i les donacions al Instituto Lula.
L’exjutge Sérgio Moro ha dimitit avui del Ministeri de Justícia i ho ha fet seguint una dita popular al Brasil: “ha caigut disparant a matar”. En la seva diana, el president Jair Bolsonaro, a qui ha acusat de voler interferir en el treball de la Policia Federal, cos subordinat a la seva cartera, i amb processos en curs al Suprem Tribunal Federal (STF). Moro no ha dit a qui l’ultradretà vol protegir, però se sap que és a si mateix i a dos dels seus cinc fills.
No és cap secret el lligam de la família Bolsonaro amb bandes criminals de Rio de Janeiro. El fill Carlos Bolsonaro, regidor que mai posa els peus a la Cambra de municipal de la capital carioca, és acusat de coordinar la “milícia virtual” que escampa notícies falses i campanyes difamatòries contra els adversaris del seu pare a través de les xarxes socials des de la cursa presidencial.
Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT) ha sortit de la presó després de l’autorització de la justícia emesa ahir per la suprema cort del país. L’ex-president brasiler ha deixat la seu de la Policia Federal, a Curitiba (Paraná), on estava complint condemna des de l’abril del 2018, enmig d’una multitud que l’ha rebut amb festa i molts aplaudiments. En el primer discurs, davant la mateixa seu policial ha anunciat el seu retorn a l’arena política amb la promesa de viatjar per tot el Brasil i ha fet atacs contra el govern de Jair Bolsonaro i tots els responsables per la seva presó, entre ells l’ex-jutge Sérgio Moro, actual ministre de Justícia, i integrants de la Fiscalia Pública.
Lula da Silva discursant al sortir de la presó a Curitiba
Lula da Silva ha tornat a defensar la seva innocència i ha dit que “la dignitat no es pot comprar en un centre comercial, a les fires o al bar”, i que la seva hauria estat ferida pels seus acusadors. Lula ha promès “lluitar per millorar la vida dels brasilers”, que segons ell “està una desgràcia” i per ser un contrapunt al govern Bolsonaro.
Després de la celebració amb els militants a Curitiba al costat de polítics, amics, familiars i de la seva parella, Rosângela Silva, Lula da Silva ha viatjat a São Bernardo do Campo, a São Paulo, on té residència. A camí de l’aeroport, ha gravat un vídeo dins del cotxe que el conduïa, agraint la solidaritat rebuda i dient que “té moltes ganes de tornar a lluitar”. En els propers dies estan programats diversos actes amb treballadors en les ciutats de l’ABC paulista (el cinturó industrial de São Paulo), on va iniciar la seva vida laboral, sindical i política.
Um dia depois da decisão do Supremo de considerar inconstitucional a prisão de condenados em 2ª instância, o ex-presidente Lula deixou a sala em que estava preso na Superintendência da Polícia Federal, em Curitiba: https://t.co/XrT6Vv7tML#JN
El petista ha pogut sortir de la presó gràcies a la decisió emesa dijous (07) pel Suprem Tribunal Federal (STF) del Brasil, que ha prohibit la presó en segona instància, com està establert en la constitució brasilera. La votació ha sigut decidida pel president de l’alta cort, Dias Toffoli, que ha donat el vot de minerva (desempat) contra la presó sense condemna ferma, amb un resultat de sis vots contra cinc.
El tema era al calaix de la més alta cort del Brasil des que l’expresident brasiler va ser detingut fa 580 dies. La decisió ha generat un allau de celebracions al Brasil, en un moment en què les denúncies del diari digital The Intercept mostren com jutges i fiscals es van saltar la llei per incriminar l’ex-president, en una trama que el va impedir de concórrer a les eleccions presidencials del 2018 i que obriren el camí a la victòria de l’ultra-dretà Jair Bolsonaro.
La defensa de Lula da Silva havia apel·lat, en el recurs d’empara al STF, als drets fonamentals recollits en la constitució brasilera, com el que reconeix el dret d’un reu primari (sense antecedents) a no complir pena de presó fins que no hi hagi condemna en sentència ferma.
El magistrat que ha signat la decisió ha citat “l’efecte vinculant” de la sentencia del STF. “S’observa que la present execució ha sigut iniciada exclusivament en virtut de la confirmació de la sentència condemnatòria en segon grau, no existint qualsevol altre motiu fàctic per l’inici del compliment de la pena”, ha afirmat el jutge.
Lula da Silva estava complint condemna a Curitiba en raó de la sentència que va rebre en el procés del cas anomenat “Tríplex de Guarujá”, derivat de l’Operació Lava Jato (Renta Cotxes). La condemna fou confirmada pel Superior Tribunal de Justícia (STJ), una mena de tercera instància. Encara falta però l’apreciació definitiva del STF.
Um dia depois da decisão do Supremo de considerar inconstitucional a prisão de condenados em 2ª instância, o ex-presidente Lula deixou a sala em que estava preso na Superintendência da Polícia Federal, em Curitiba: https://t.co/XrT6Vv7tML#JN
SOLIDARITAT – A més dels militants i polítics brasilers, l’alliberament de Lula da Silva ha estat celebrat per personalitats polítiques d’altres països. El president electe d’Argentina, Alberto Fernández, ha expressat la seva admiració per la fortalesa de Lula durant la persecució judicial per part de la dreta brasilera. Per la seva part, el senador demòcrata nord-americà, Bernie Sanders, ha dit estar content amb l’alliberament de Lula da Silva, perquè creu que el seu empresonament “mai hauria d’haver ocorregut”.
L’Assemblea Municipal de París ha concedit a Lula da Silva el títol de Ciutadà d’Honor en reconeixement a la seva presó il·legal i del seu esforç en defensa dels drets socials, de la justícia i de la democràcia. La distinció només és lliurada a personalitats o líders “en perill per les seves opinions polítiques”. És a dir, sota amenaça o en situació de presó, com ho foren Nelson Madela, Taslima Nasreen e Shirin Ebadi.
L’homenatge només ha sigut atribuïda disset vegades des de que fou creada, el 2001, i està dirigida “a personalitats en perill per les seves opinions polítiques”. En el cas de Lula da Silva, l’ex-president del Brasil (2003-2010) va ser condemnat l’any passat a vuit anys i deu mesos de presó per un més que discutible cas de corrupció, essent impedit de participar en els comicis presidencials del Brasil, on acabà elegint-se l’ultra Bolsonaro. Actualment, Lula està empresonat, tot i haver recorregut, sense que hi hagi encara sentència ferma en contra seva, el que contradiu la propia legislació brasilera.
Barcelona acollirà la conferència “Presos polítics en el món actual: Brasil i el cas de Lula da Silva”, el proper 2 d’octubre a les 18:30, a l’espai cultural La Model. Promoguda per la plataformaLulalivre.org, en cooperació amb l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya, comptarà amb la participació de la periodista i escriptora argentina Stella Calloni, del periodista brasiler especialista en política llatinoamericana Carlos Alberto Almeida, del director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de Catalunya Adam Majó i Garriga i de la presidenta de Lulalivre.org, l’economista Maria Claudia Costa.
Lula (Luiz Ignacio Lula Da Silva), dues vegades president del Brasil (2003-2010), definit per Noam Chomsky com “el pres polític més important del món avui” està empresonat des de l’abril del 2018, en una sentència molt controvertida, que encara avui no ha exhaurit tots els graus d’apel·lació. L’execució de la condemna penitenciària arribà just a temps per a impedir Lula de participar en les eleccions presidencials brasileres al 2018, on era el candidat favorit per guanyar, desoint un sentència de l’ONU que ordenava al Brasil que Lula pogués exercir tots els seus drets polítics.
Acorralats per les denúncies que venen sent publicades per The Intercept Brasil, en col·laboració amb diversos mitjans de comunicació, un dels jutges de l’operació anti-corrupció Lava Jato ha autoritzat la transferència de Lula da Silva de Curitiba a una presó comuna de São Paulo. Atenent sol·licitud de la Policia Federal, ara sota el control del ministre de Justícia, Sérgio Moro, ex-jutge de l’operació, La jutgessa federal Carolina Lebbos ha decidit aquest dimecres al matí que l’ex-president Lula da Silva fos traslladat en una cel·la comuna de la presó de Tremembé, a l’interior de São Paulo.
Tanmateix, el Suprem Tribunal Federal (STF) atenent una petició llampec de la defensa de Lula da Silva ha emès una primera decisió contrària a la seva transferència immediata, donat que la màxima cort del país encara té pendent jutjar una petició prèvia demanant el seu alliberament. I és que la decisió de la jutgessa havia causat una reacció immediata dels advocats de Lula perquè l’ex-president té dret, com ex-cap d’estat, a ser allotjat en una cel·la individual, l’anomenada sala d’estat major.
El reportatgepublicat ahir per la revista Veja, en associació amb la diari electrònic TheIntercept, sobre l’actuació de l’ex-jutge Sérgio Moro durant l’Operació Lava Jato, és devastadora. Missatges inèdits de converses entre Moro i membres de la Fiscalia Pública, rebuts de forma anònima pel periodista nord-americà Glenn Greenwald, editor del The Intercept, comproven com el magistrat va deixar de banda el seu rol d’imparcialitat i va actuar al costat de l’acusació. I això no només contra l’ex-president Lula da Silva, a qui ha condemnat en un procés molt qüestionat, sinó contra diversos dels acusats involucrats en el procés que investiga la corrupció a l’empresa estatal Petrobras.
Els diàlegs demostren que com a jutge de la macro-operació Lava Jato (renta-cotxes), Moro, ara ministre de Justícia de Jair Bolsonaro, va demanar que l’acusació inclogués proves en els processos que arribarien després a les seves mans i va ordenar que s’acceleressin o es retardessin operacions de la policia. A més, va pressionar perquè algunes de les delacions no anessin endavant al no ser del seu interès, comportant-se com si fos l’autèntic cap de la Fiscalia Pública (en tesi, un òrgan autònom), posició incompatible amb la neutralitat exigida per la llei a un magistrat. En la privacitat del Telegram, Moro revisava peces dels fiscals i fins i tot els esbroncava.
No em trec del cap les paraules que l’Ana Vilarino (@anavilarinol), una seguidora de Lula da Silva, va publicar ahir a Twitter: “L’home apareix, no diu cap paraula, fa tremolar els seus enemics, revifa i emociona els que l’estimen. El Lula en silenci és un acte polític”. El resum de l’impacte de la jornada viscuda per l’ex-president el dissabte a la vetlla i l’enterrament del seu net Arthur, de set anys, ha estat precís.
L’home de 73 anys ha aconseguit mobilitzar el país i els mitjans encara que fos un dissabte de carnaval, quan la gent entra en una mena d’estat de trànsit durant la festa que atrau totes les atencions fins al dimecres de cendra. I per una raó ben senzilla. Fa por als seus adversaris i no ha perdut el seu carisma i l’empatia tot i estar empresonat, incomunicat i amb els drets polítics inhabilitats des d’abril del 2018, quan fou condemnat per corrupció.
Després de molta expectativa durant tot el divendres, Lula da Silva ha aconseguit permís per sortir de la presó a Curitiba i anar a São Paulo per assistir avui dissabte a l’enterrament del seu net Arthur Araújo Lula da Silva, de set anys, mort degut a una meningitis. Abans que es confirmés l’autorització de la justícia, al vespre, l’ex-president brasiler i la seva família han patit una sèrie d’atacs, incomprensibles davant d’una situació com aquesta.
El primer cop baix ha estat la filtració de la mort del nen per la premsa abans que membres de la família fossin informats, fins i tot el propi Lula da Silva. Arthur s’ha mort a les 12h11 (horari de Brasília) i els familiars que eren a l’hospital han rebut la notícia pràcticament al mateix temps que el periodista del diari O Globo, Ancelmo Góis, que ha fet una publicació al seu bloc a les 12h20. O sigui, nou minuts després de l’ocorregut.
Una protesta plena d’humor de l’actor José de Abreu, un dels més populars del Brasil, ha causat furor a les xarxes socials i ha provocat la ira dels defensors del president Jair Bolsonaro. Aquest dilluns, Abreu s’ha autoproclamat president de la república a Twitter. “M’he autoproclamat president del Brasil. Qui em segueix?”, ha preguntat. Les respostes dels seus més de dos-cents quaranta-vuit mil seguidors han fet que esdevingués en pocs minuts l’assumpte més comentat en aquesta xarxa social al país.
“Vam requerir respecte a la meva auto-declarada presidència com estan fent amb el veneçolà. Per què ell pot i jo no”?, ha dit en referència a Juan Guaidó, que ha estat reconegut per diversos líders mundials. A diferència del jove parlamentar del país veí, Abreu no segueix la línia del president dels Estats Units, Donald Trump, i és un dels crítics més durs de Bolsonaro. (més…)
