Lula decreta l’emergència sanitària per contenir la tragèdia humanitària a la Terra dels ianomami
El govern brasiler ha decretat l’emergència sanitària per tractar de revertir de forma urgent les conseqüències de la manca d’assistència sanitària que afecta la població ianomami a l’estat de Roraima, al nord del país. L’anunci l’ha fet el president Luiz Inácio Lula da Silva després de veure la situació amb els seus propis ulls. Només l’any 2022, 99 nens i nenes ianomamis amb edats entre 1 i 4 anys han mort en el marc de les tensions socials i el clima d’inseguretat produït per l’avenç de la mineria il·legal a la regió. Les morts infantils foren provocades, en la seva majoria, per causes evitables, com són la desnutrició, la pneumònia i la diarrea. També es confirmaren 11.530 casos de malària al Districte Sanitari Especial Indígena ianomami.
“He vingut aquí per assumir un compromís conjuntament amb els nostres ministres. Donarem als pobles indígenes la dignitat que es mereixen. En sanitat, educació, garantint el dret d’anar i venir… Ens prendrem molt seriosament el combat contra la mineria il·legal”, ha dit en una entrevista acompanyat de set ministres, entre ells Sonia Guajajara, cap de la nova cartera ministerial dels Pobles Indígenes.
Lula ha acusat l’expresident Jair Bolsonaro (PL) d’abandonar la població ianomami, qualificant d’inhumana la situació en què l’ha trobat. No només les criatures pateixen de desnutrició severa, sinó que també hi ha gent gran afectada. Les colpidores imatges, que recorden les grans fams al corn d’Àfrica, fan feredat i poden ferir la sensibilitat.
L’expresident Bolsonaro va autoritzar l’activitat extractiva de miners a les terres ianomami, permetent l’entrada de forasters. A més de portar la destrucció, la violència i l’explotació sexual al territori ianomami, els invasors han contaminat els rius amb mercuri (metall emprat per amalgamar l’or) i han estat vectors de transmissió de malalties ingfeccioses, com la malària. Però no ha estat per falta d’avís que Bolsonaro no va actuar en favor dels indígenes i s’ha arribat a la terrible situació actual.
Els hutukara, entitat creada pels mateixos indígenes per enfortir-los, van enviar 21 cartes oficials a organismes públics, entre ells la Fiscalia Pública, l’Exercit i a la Fundació Nacional dels Indígenes al llarg de dos anys, sobre els “conflictes sagnants que en el límit poden arribar a la proporció de genocidi” del poble ianomami. També van publicar tres notes públiques sobre un atac contra una Estació Ecològica de l’ICMBio, la mort de dos nens per una draga minera i la situació al poble d’Aracaçá que va ser atacat i va haver de fugir.
El maig del 2022, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va sol·licitar al Tribunal Interamericà de Drets Humans (CIDH) que intervingués en mesures provisionals per protegir els drets a la vida dels ianomamis a causa de la “situació d’extrema gravetat i urgència de dany irreparable als seus drets al Brasil”.
A més de l’Estat d’emergència, Lula ha anunciat que hi haurà una força especial per atendre els indígenes i que s’hauran d’enviar tècnics de sanitat a les comunitats. Ha assegurat també que s’encarregarà de la cura i protecció integral dels pobres indígenes, incloent-hi la formació, l’educació, l’alimentació i el desplaçament.
Lula ha sigut emfàtic en assenyalar l’arrel del problema. “És important que les persones sàpiguen que aquest país ha canviat de govern i que actuarem seriosament en el combat al garimpo“, en referència a les explotacions minerals il·legals. Amb tot, ha reconegut ser conscient de les dificultats d’actuar en una regió tan allunyada geogràficament i de difícil accés.
VIOLÈNCIA – La regió amazònica i, en especial, la terra dels ianomamis, és l’escenari habitual d’enfrontaments violents entre garimpeiros i indígenes. Entre els casos denunciats hi ha el de dos nens que van morir després de ser arrossegats per una draga minera. Pobles aïllats també van ser atacats pels miners. Les clíniques sanitàries van tancar, a causa dels intensos conflictes, deixant la població desassistida, i les pistes d’aterratge d’avionetes es van convertir en una zona de transport d’or i penetració de treballadors il·legals. Sense metges i amb la proximitat dels miners, les taxes d’infecció de malària es van disparar entre els ianomamis.
La Terra Indígena ianomami comprèn 9 mil hectàrees, aprop de la frontera amb Veneçuela. Des d’octubre de 2018 fins a finals de 2021, la superfície destruïda per la mineria il·legal gairebé es va duplicar, superant les 3.200 hectàrees. El 2022, s’estimà que 20.000 garimpeiros treballaven il·legalment en terra ianomami. 15 mil dels 35 mil ianomamis viuen en territori brasiler (9 mil a l’estat de Roraima i 6 mil a l’estat d’Amazones).
Als ulls dels invasors la terra ianomami és atractiva per a l’extracció d’or i cassiterita, mineral emprat per fer estany. Tot i que la legislació prohibeix l’activitat minera en terres indígenes, Bolsonaro sempre ha deixat clar el seu desig de permetre-la en les zones de preservació, estimulant els invasors i desmantellant els equips de fiscalizació.
El novembre del 2020, mentre els indígenes denunciaven la invasió de les seves terres, Bolsonaro es posicionava públicament contrari a l’estat de dret, qüestionant les demarcacions vigents. “La reserva ianomami té més o menys 10.000 indis. La mida és el doble de l’estat de Rio de Janeiro. Està justificat? Hi ha una de les terres amb el subsol més ric del món. Ningú delimitarà terres amb subsol pobre. Ara, què hi veu el món a l’Amazones? el bosc? Té un ull en el què hi ha sota terra”, va dir aleshores.