La Forastera

La vaga del transport públic a Barcelona obre la possibilitat d’una discussió més aprofundida sobre la qualitat del servei prestat diariament als usuaris. Especialment a l’agenda dels mitjans de comunicació locals. La majoria de les notícies daquests dies parlen només de les implicacions per al Mobile World Congress (MWC) i la imatge internacional de la ciutat, bé com sobre el torcebraç entre vaguistes i patronals.

Seria interessant mostrar el que han de patir els usuaris, principalment aquells que es desplacen a la feina molt d’hora. Caldria només anar en dies normals, a l’hora punta, en un dels mitjans del TMB per comprovar-ho. La vaga sembla permanent.

(més…)

Feia dies que pensava publicar un apunt sobre l’acte d’escriure, que per a mi, periodista de professió,  és tan necessari com respirar. No aconsegueixo viure sense fer-ho. Coincidentement ho faig avui, 21 de febrer, que és el El Dia Internacional de la Llengua Materna, celebrat anualment des de l’any 2000 per promoure la diversitat cultural i el multilingüisme. Bona data!

Pensava compartir amb els lectors de Vilaweb el sentiment d’una novinguda que s’esforça diariament des de fa un any per aprendre el català. I quan parlo això no em refereixo només a parlar-lo bé sino també a escriure’l correctament. És una necessitat personal, familiar i professional.

(més…)

Pernambuco és aquell lloc desconegut al qual Mortadelo i Filemó fugien cada vegada que feien una mala passada com agents de la T.I.A i havien de passar una temporada amagats. D’acord? Doncs no. Per mi no. Puc comprovar que l’estat del Nordeste del Brasil on vaig néixer existex i té molt a mostrar. Explicaré un mica sobre això en aquest apunt, que és una mena de celebració del primer aniversari del bloc La Forastera.

Pernambuco és un Estat format per 184 municipis repartits al territori que s’estén des de la costa atlàntica fins al semi-àrid, on viuen 9,2 milions de persones. També en forma part l’arquipèlag paradisíac de Fernando de Noronha, on ja els hi agradaria prou als agents de la TIA fer-hi una estada de llarga durada. La capital és Recife, ciutat de rius i ponts, també coneguda com la Venècia brasilera.

(més…)

Hi ha persones que deixen marques profundes per on passen. Fins i tot quan moren, els seus somnis mai s’esvaeixen. Al contrari, es converteixen en fars per als altres. Aquesta és la meva impresió sobre la Muriel Casals. Les seves idees i ideals sobre la llibertat del poble català il•luminaren i guiaren el camí daquells que comparteixen els mateixos somnis d’una Catalunya lliure i plena de somnriures.
No vaig tenir la oportunitat de entrevistar-la en aquests 12 mesos que sóc aquí com a corresponsal internacional. Vaig llegir molts articles sobre la seva actuació i la vaig sentir en algunes de les manifestacions i comicis que he pogut acompanyar durant aquest període. (més…)

Els sabors de la cuina brasilera, especialment els de l’estat de Pernambuco, seran motiu d’un festival gastronòmic promogut a Barcelona demà dissabte (13) per la xef Ângela Assís. Propietaria del restaurant Cantinho Brasileiro al Barri Gòtic de Barcelona, el local tindrà com a convidada la xef Claudia Luna, que dirigeix la cuina del Restaurant Seu Luna, a Recife.

Claudia prepararà el seu famós chambaril amb pirão i llegums, plat estrella del restaurant que regenta des de 1988 i que s’afegirà al variat menú que Ângela ofereix al seu establiment del carrer Ample 43. On hi podrem trobar la famosa feijoada – emblema de la gastronomia nacional–, la carn de sol amb macaxeira (iuca), el churrasco (carn de bou a la brasa), així com una sèrie d’aperitius de la cuina brasilera, com la coxinha, el quibe, el pão de queijo, el pastel i l’arxi-conegut acarajé de Bahía.

(més…)

Per aquells que no coneixen el Carnaval del Brasil i tota la seva pluralitat és difícil imaginar com la gent pot passar cinc dies consecutius dedicats només a la festa. Comerços, bancs, institucions públiques, escoles, tot tancat des del dissabte fins al migdia del dimecres de cendres.

Realment no és fàcil d’explicar. Perquè més que un conjunt de tradicions de balls i cançons heretades dels avantpassats, és un sentiment, sentit comú. D’amor a la llibertat i d’expressió de tot els sentits.

Jo, que sóc de Pernambuco, on hi ha un dels principals carnavals del país, sé exactament de què estic parlant. Mai vaig pensar que sentiria tant la manca dels sons, dels colors i de l’alegria del carnaval. (més…)