Els dos pobles petits i acollidors es troben a la comarca de la Ribera d’Ebre, a la vora del riu que serpenteja per valls i muntanyes i acull una gran biodiversitat
Almenys dos rius importants marquen el paisatge de Catalunya: el Llobregat i l’Ebre. Els que viuen a Barcelona creuen el Llobregat amb freqüència, donat que el curs d’aigua desemboca al Mediterrani prop de la capital catalana. En canvi per apreciar l’Ebre cal anar-se’n una xic més lluny, cosa que val la pena i que us recomano després que vaig poder conéixer un bocí de les Terres de l’Ebre l’any passat.
L’itinerari que us traçaré ara és un més recent que he pogut fer enguany, des de Mora d’Ebre a Miravet. Aquests dos pobles petits i acollidors es troben a la comarca de la Ribera d’Ebre, a la vora del riu que acull una gran biodiversitat i serpenteja per valls i muntanyes.
Mora d’Ebre es troba a 130 quilòmetres de Barcelona i s’hi pot arribar fàcilment amb tren, en un trajecte d’aproximadament dues hores. El trajecte el vaig fer en cotxe juntament amb la meva família. En creuar el pont que obre el camí al poble, la primera imatge que apareix és la de les cases de colors reflectides a les aigües del riu. Mora acull els visitants amb la calma dels petits pobles catalans.
Ens vam instal·lar al primer pis d’una casa de tres plantes, amb la façana davant mateix de l’Ebre. Va ser una bona elecció. Des d’allà la primera visió que vam tenir va ser la de diferents espècies d’ocells volant o surant a l’aigua: ànecs, corbs marins, agrons, martinets… Des dels des balcó podiem passar llargues estones observant l’espectacle que oferien aquests ocells.
Millor encara va ser passejar per la riba del riu i fotografia-los. I això és el que vam fer la tarda que vam arribar i dos matins més, capturant imatges de fins a 24 espècies. Sense allunyar-nos massa del poble, vam caminar una estona pel camí que ressegueix el riu i al bosquet de l’Aubareda, a més de practicar la fotografía d’ocells, vam gaudir escoltant els seus diferents cants.
RESERVA – Tot i gaudir de la proximitat dels ocells a la porta de casa, el nostre objectiu de viatge era estar a prop de la Reserva Natural de Sebes, a Flix, una àrea preservada de 250 hectàrees, amb zones d’aigua lliure o aiguamolls, boscos de ribera, illes i braços fluvials a la vora del gran riu. La diversitat d’hàbitats existents fa de la reserva un punt important per a la conservació de la biodiversitat, tant de la fauna com de la flora. Algunes de les espècies presents es classifiquen com a escasses o molt rares a Catalunya, o fins i tot com a endèmiques.
A l’interior de la reserva, el visitant pot optar per fer les diferents rutes indicades, passant per pasarel·les per sobre dels canyissars fin arribar als aguaits on la majoria dels aficionats s’hi acosten per observar i fotografiar els moixons amb prismàtics i teleobjectius de gran abast amb els que captar amb detall tots els colors i moviments dels ocells.
No és estrany que a la zona s’hagin vist més de 200 espècies d’ocells, la freqüència de les quals està determinada per l’època de l’any. Del recorregut que vam fer, amb 4 km d’anada i tornada i parades als principals punts d’observació, vam portar imatges de diversos d’ells, que es van gravar no només a la targeta de memoria de la càmera, sinó també en els nostres records. Algunes inoblidables, com la del blauet, anomenat així pel plomatge blau brillant de les plomes de les ales que es barreja amb el no menys lluminós taronja del ventre.
L’ocellet, un petit gran pescador, es va deixar fotografiar perxat sobre branques a la bora dels canals d’aigua i en ple vol. A més d’aquest preuat moixó, altres ocells van ballar davant els nostres ulls, com grans cigonyes, arpelles, ocells limícoles, com el becadell, i altres espècies de moixons en el bosc de ribera de Sebes.
També teníem moltes ganes de veure les llúdrigues que crien a la zona. Vam sentir moviments a les aigües de les basses, però aquest cop no es van deixar veure. Qui sap si en una propera visita!
MIRAVET – L’últim dia de l’excursió ens vam dirigir a la població propera de Miravet, famosa pel castell del mateix nom que va pertànyer a l’orde templer. Des del cim de la muntanya on està encastada aquesta talaia, es veu el riu Ebre com serpenteja per les valls i desapareix en l’horitzó. Dins de la fortalesa es pot viatjar en el temps i la història medieval.
L’antic poble de Miravet va ser construït sobre un penya-segat pels àrabs, que també van decidir construir-hi un castell imponent. Després de la reconquesta, l’edifici va ser convertit en fortalesa-monestir dels templers l’any 1153. Construït sobre un poble ibèric i sobre l’antiga fortalesa musulmana, el conjunt, datat dels segles XII i XIII, és considerat un dels millors exemples de l’arquitectura romànica en transició, religiosa i militar, de l’orde del Temple a tot Occident.
El castell de Miravet va ser la seu provincial dels templers a la Corona d’Aragó i entre 1307-1308 va patir un llarg setge a mans de Jaume II. L’orde del Temple fou abolida i el castell passà a mans dels hospitalers, senyors del castell fins a la desamortització de Mendizaval, l’any 1835. El castell es troba en bon estat, malgrat les nombroses guerres que ha patit, com la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, les Guerres Carlines i la Batalla de l’Ebre, aquesta última el 1938, durant la Guerra Civil, així com diversos intents d’enderrocament. Però el castell de Miravet va resistir i es manté majestuós, sent un dels monuments més visitats de les Terres de l’Ebre.