L’esperança és l’últim que es perd
0
Publicat el 29 de desembre de 2015
A cada any nou és comú renovar aspiracions i fer plans personals. Al mateix temps desitjar bones coses per als altres.
Aquest cap d’any, vivint-ne gairebé un de sencer lluny del meu país, experimentant una realitat completament diferent de la qual estava acostumada, veient nous horizonts geogràfics i polítics, tinc moltes demandes.
La majoria són desitjos globals: Que el món pugui experimentar la pau; que sapiguem cuidar del planeta; que la democràcia no sigui només un concepte utilizat com millor els sembli als governs; que les religions no siguin canals per a cometre actes de violència, que aprenguem a respectar-nos els uns als altres…
Publicat dins de General | Deixa un comentari