La Forastera

Vaig creuar-me amb un correfoc per casualitat pels carrers de Sants, a Barcelona. Era el passat dissabte, 29 de agost, la nit de la super lluna. Estava al vespre mirant el cel i parlant amb el meu fill més gran sobre la bellesa i lluminositat d’aquesta quan varem sentir el so fort d’una batucada.

Vaig recordar que encara hi havia programació de la festa major del barri. A cada pas que donavem, el so dels tambors augmentava. A l’entrar al carrer Masnou, per radera del parc de l’Espanya Industrial, ens varem trobar amb una colla de diables en plena exhibició pirotècnica.

(més…)

Vaig viure un dia molt agradable al barri Gràcia el passat dimarts, 18, durant la programació de la famosa festa major d’agost. La tarda sense pluja va permetre la lluminositat ideal per apreciar els balcons dels edificis, que em cridaren l’atenció des de la primera vagada que vaig passejar-hi, per la seva varietat arquitectònica.

El clima del barri m’atrau especialment, per una serie de particularitats. Els carrers estrets, però ordenats, amb edificis de diferents estils. La barreja de persones, dels més diversos origens, com és comú a tot Barcelona, però amb la seva pròpia ànima, artística, alternativa, despresa, independent.

Això dona una lleugeresa especial a l’ambient, mogut per la multitud amb set per veure la decoració dels carrers i gaudir de la programació, amb atraccions per gent de totes les edats. Vaig veure espectacles de titelles, colles de diables i els seus animats timbalers. Però sobretot vaig poder admirar el colorit i la creativitat de la decoració dels carrers guarnits. (més…)

Ademés de trasmetre bons sentiments, crec que el mar té el poder de calmar. M’agrada mirar l’immensitat de les seves aigues sense pensar en res. A Catalunya m’encanten els paisatges costaners, especialment dels pobles blancs de la Costa Brava, amb les seves muntanyes que cauen dins del mar.

Ara he conegut la Costa del Maresme i he experimentat sensacions plenes de senzillesa, que em varen omplir l’esperit de coratge i esperança. La primera bona impressió la vaig tenir fent el camí de tren des de Barcelona fins a Malgrat de Mar, on vaig passar alguns dies amb la meva família.

(més…)

Avui, 13 d’agost fa un any de la mort de l’aleshores candidat a la Presidència del Brasil, Eduardo Campos, en un accident aeri a la ciutat de Santos.

El polític i altres set persones, entre ells el periodista Carlos Percol, responsable de premsa amb qui parlava sovint per qüestions de feina, estaven arribant a Santos, quan l’avió es va desplomar des l’aire i s’estavellà contra les cases d’un barri residencial de la ciutat portuària de l’estat de São Paulo.

(més…)

Generalment parlo aquí sobre les meves experiències com a novinguda a Catalunya. Però no puc ignorar la situació que està atravessant el Brasil ara mateix. L’ambient de desànim instal·lat per la crisi està permanentment en l’agenda de notícies i es reflecteix en tots els contactes que mantinc amb amics i familiars allà.

El país viu la major crisi economica, política i institucional dels últims temps. El govern de Dilma Rousseff, reelegida l’any passat, trontolla. La presidenta ha perdut els regnes del seu govern, confrontat en el Congrés pel president de la Cambra dels Diputats, Eduardo Cunha, un dels pitjors exemples de polític que hom pot imaginar.

(més…)